«Paraula d'Espriu»
Diversos autors

Paraula d'Espriu (Diversos autors)
Paraula d'Espriu
Diversos autors

Col·lecció Camí del Sorral - Número 13
Lo Càntich - ARC
Novembre, 2013
Pàgines: 108 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 13>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303132 13>

[ Adquirir ]



Autors

Ricard Cabré • Roigé Mercè Gambús • Montserrat Comas Torrents
Pilar Morte Monte • Teresa Serramià i Sansó • Ramon Navarro Bonet "rnbonet"
Pilar Campmany i Piqué • Antònia Torrelles i Forcada • Glòria Bosch i Morera
Josep Estruel Filella • Núria Niubó i Cabau • Pep Estany Ferrer
Glòria Calafell • Juan Ruiz Rey • Carles Ferran (Carles Fernández Serra)
Glòria Forasté i Giravent • Aurora Marco i Arbonés • Gemma Matas Gustems
Josep Casals i Arbós • Ramon Carreté Parera • Jaume J. Pàmies
Emília Illamola Ganduxé • Francesc Arnau i Chinchilla • Mercè Bellfort
Montse Farrés Ubach • M. Montserrat Medalla • Rosa Pujol Brustenga
Mercè Bagaria • Montserrat Lloret • Josep Maria Repullés Pey
M. Rosa G. Zellweger • Encarna Romero • Rosa Maria Marquès Llorenç
E. Viladoms • Ferran d'Armengol • Ferran Planell i Coflent
Pau-Marc Riera i Albó • Anna Vidal Bernades • Miquel Santaeulàlia
Elena Bonals Barberà • Joaquim Benet i Porcell • Amadeu Lleopart i Costa
Empar Sáez • Mercè Amat i Ballester • Roser Tió i Puntí
Toni Arencón i Arias • M. Pilar Navarro Morte • Roser Fernández Zúñiga
Violant Barquet i Colomé • Albert Calls i Xart • Jordi Masó Rahola
Anna Rispau i Falgas • Montse Assens • Cinta Pons Domingo
Albert Guiu Bagés • Anna Gassull Julià • Liudmila Liutsko
Josep Maria Corretger i Olivart • Ignasi Soler Cabetany
Pere Fornells i Miquel • Laura Trives Garcia • Tanit Amorós
Marta Villar i Ametller • Lídia Escoda Assens • Carla Andradas Royo
Marta Guerrero Oñatevia • Edgar Cotes i Argelich • Clara Viñas Palou
Tai Salvadó Fontserè • Àlex Biosca Farrés • Marçal Galan
Tarikú Salvadó Fontserè • Ainhoa Campoy Garcia-Campmany
Mireia Caballero Estruel • Mireia Garcia Crevillén • Arnau Garcia Crevillén



Aquest recull aplega
els poemes, les proses i les il·lustracions
seleccionats en la convocatòria
literària, artística i solidària
"Paraula d'Espriu",
organitzada per
l'Associació de Relataires en Català,
com homenatge a l'escriptor Salvador Espriu
en el centenari del seu naixement.

Els autors i les autores
han cedit les seves obres
per recaptar fons en benefici per a la
Marató de Tv3 - 2013
dedicada
a les malalties neurodegeneratives.



'Paraula d'Espriu (Diversos autors)'
"Paraula d'Espriu"
Diversos autors





Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"

Paraula d'Espriu
Crònica de la gala solidària
"Paraula d'Espriu"

Associació de Relataires en Català

Paraula d'Espriu - Programa
Programa




     Dissabte, 30 de novembre 2013, a les 19:00h., a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona, es va fer la presentació del recull "Paraula d'Espriu", fruit d'un projecte engrescador que abastava uns objectius artístics i literaris assolits amb escreix; un sentit homenatge a l'escriptor Salvador Espriu, l'any en el qual es commemora el centenari del seu naixement, a partir dels seus propis mots; i, finalment, un propòsit solidari en favor de La Marató de TV3 d'enguany, que diu molt de tots. Tot plegat traduït en un èxit de públic que va omplir a vessar l'Auditori de la Biblioteca i va obligar a obrir les portes de l'amfiteatre.

Paraula d'Espriu - Públic

     "Al sempre admirat Salvador Espriu si cal, amb disculpes". Amb aquestes paraules del poeta Joan Oliver, conegut com «Pere Quart», la seva filla, Sílvia Oliver, va iniciar la gala recitant el poema "Assaig de plagi a la taverna". Compartia l'escenari amb Roger Martínez, jove cantautor que ens va obsequiar amb la seva versió del "Poema XXX" de La Pell de Brau, que tot seguit va recitar Sílvia Oliver.

Paraula d'Espriu - Sílvia Oliver i Roger Martínez
Sílvia Oliver i Roger Martínez
Fotografies: Ferran d'Armengol


     A continuació, M. Montserrat Medalla i en Toni Arencón —que conduïren l'acte amb un mestratge que desmentia els nervis que havien confessat abans de començar—, van donar la benvinguda a tots els assistents. En Toni Arencón explicà el projecte «Paraula d'Espriu»: com havia sorgit a partir de la seva idea d'unificar la celebració de l'Any Espriu amb la solidaritat per a La Marató, i com havia evolucionat fins a tenir a les mans el llibre-recull que inclou noranta obres de 76 autors i autores d'arreu dels Països Catalans, amb edats compreses des dels set fins als vuitanta-quatre anys. Na Montse ens parlà de La Marató, que enguany gira la mirada cap a les malalties neurodegeneratives, com el Parkinson, l'Alzheimer, l'esclerosi múltiple, l'esclerosi lateral amiotròfica o les atròfies musculars, entre altres.

Paraula d'Espriu - M. Montserrat Medalla i Toni Arencón
M. Montserrat Medalla - Toni Arencón i Arias
Fotografies: Ferran d'Armengol


     I, a partir d'aquí... : l'espectacle ha començat!

     Sí, sí, espectacle perquè —deixeu-m'ho dir— tota la presentació esdevingué un espectacle entranyable de música i poesia que comptava amb uns col·laboradors d'excepció: la Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, sota la batuta d'en Josep Maria Gironell; i també amb uns Espriu particulars, Núria López i Ferran Planell, que recitaren els poemes d'Espriu; i altres rapsodes que llegiren una selecció de poemes del llibre.

Josep Maria Gironell
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
sota la batuta de Josep Maria Gironell
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Núria López i Ferran Planell
Núria López i Ferran Planell
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Difícil transmetre en aquesta crònica, sense l'ajut de la veu, la màgia de les paraules i cançons que ompliren aquell vespre. Recorreré, si m'ho permeteu a l'ordre cronològic.


Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


     El cant de joia «Hevenu Shalom, Alejem», un cant de joia que desitja que la pau sigui amb tots nosaltres, va donar pas a la veu d'en Miquel Santaeulàlia que llegí "Detalls morals", una prosa poètica de Roser Fernández Zúñiga que parteix dels versos del poema "Fragments Morals" del llibre Miratge a Citerea:

"Estic trasbalsat. Clàudia ha descobert el meu secret, s'ha apoderat del meu quadern de memòries i ha promogut un escàndol."

Paraula d'Espriu - Miquel Santaeulàlia
Miquel Santaeulàlia
Fotografia: Esther Llobet i Díaz


     Va escriure el poeta: "A vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol". Núria López recità el Poema XLVI, de "La Pell de brau".

     La segona cançó, «Stand by me», ens va dir "jo no tinc por mentre estiguis amb mi". Un clam per la companyia, que feia seu Aurora Marco Arbonès en l'inici del seu poema, "Versos de consol", que vàrem sentir de la veu de Marta Pérez Sierra, i que compartia versos del poema "De tan senzill, no t'agradarà" del llibre El caminant i el mur.

"Cansat de tants versos que no fan companyia"

     Després, Ferran Planell i Núria López recitaren el "Poema XIX" de Final del laberint, de 1955.

     Sense deixar la poesia, la Coral va interpretar «Oració al Senyor, Sant Jordi», un poema d'Espriu musicat per Francesc Vila, que va donar pas als rapsodes Marta Pérez Sierra i Joan Opi per recitar "Direm la veritat" de Pilar Navarro, un poema que pren repetidament els versos del "Poema XXV" de La Pell de brau.

"Direm la veritat, sense repòs"

     Ferran Planell va respondre amb el poema "Inici de càntic en el temple" del poemari Les cançons d'Ariadna, per demanar-nos que, a més de dir la veritat, ens mantinguem fidels.

     Amb «Jerusalem d'or» els cantaires ens retornaren als pous d'aigua, al mercat i a la plaça, i Empar Sáez ens feu emmudir amb el seu poema "En el silenci", escrit a partir d'un vers del "Poema XXXV" del Llibre de Sinera.

"En el silenci de la tarda i el seu pas"

Paraula d'Espriu - Empar Sáez
Empar Sáez
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Ferran Planell va trencar el silenci per exalçar el "Cel de Jerusalem", del recull Mrs. Death.

Paraula d'Espriu - Ferran Planell
Ferran Planell
Fotografia: Esther Llobet i Díaz


     Va arribar el moment dels somnis quan la coral interpretà «Imagine» i posteriorment Elisenda Sala i Marta Pérez Sierra van recitar "Somnis" de Montse Assens i Anna Rispau, inspirat en els versos del "Poema XXVI" del llibre Per al llibre de salms d'aquests vells cecs.

"Brilla, dins l'únic
coneixement del negre,
l'or dels meus somnis"


Paraula d'Espriu - Elisenda Sala
Elisenda Sala
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Marta Pérez Sierra
Marta Pérez Sierra
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Uns somnis que ens conduïren a "La cançó del matí encalmat" del poemari El caminant i el mur en veu de Núria López.

     La presentació anava guanyant en ritme, i la coral n'hi va afegir amb la cançó «This little light of mine» que va arrancar els aplaudiments del públic, llum interior, del passat, de la bellesa del sol... i va donar pas a la veu de Miquel Santaeulàlia recitant "Dies i sols perduts", prosa poètica de Josep Casals inspirada en versos del "Poema II" i del "Poema IV" de Cementiri de Sinera.

"... No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre"


"... Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts ..."


     Núria López ens permeté seguir deambulant pel Cementiri de Sinera, amb el poema "Els meus ulls".

     I si la cançó anterior havia tingut ritme, amb «Ipharadisi» la coral es va acabar de posar el públic a la butxaca i va aconseguir la seva col·laboració marcant el ritme de la música.

Paraula d'Espriu - Coral Interreligiosa per la Pau
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu -- Coral Interreligiosa per la Pau
Coral Interreligiosa per la Pau, de la Fundació UNESCO per al Diàleg Interreligiós
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Espriu, però, no considerava la seva/nostra terra un paradís, com havia deixat palès en el seu poema "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur; uns versos que van servir a Albert Calls per iniciar el seu "Assaig de càntic en el supermercat", que recità Joan Opi.

"Oh, que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra"


Paraula d'Espriu - Joan Opi
Joan Opi
Fotografia: Ferran d'Armengol


     A continuació vam sentir el poema original "Assaig de càntic en el temple" del llibre El caminant i el mur, recitat per Ferran Planell.

     Estàvem a punt d'acabar la presentació i l'escenari es va omplir de nens i nenes, alumnes de Cant Coral l'Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet, que també van voler col·laborar en aquest acte interpretant «La festa de la Pau» conjuntament amb la Coral Interreligiosa per la Pau; una cançó que ens parlava de la màgia d'un mag i del que farien si en disposessin d'ella.

Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Escola Municipal de Música Can Roig i Torres de Santa Coloma de Gramenet
Fotografia: Ferran d'Armengol


     I potser no de la màgia d'un mag, però ens explicava Montse Medalla que el projecte sí que havia comptat amb la màgia de molts infants que havien participat. Una mostra va ser el poema "La pluja cau", de Tai Salvador Fontseré, inspirat en la "Cançó del triomf de la nit" del llibre El caminant i el mur, i que va recitar ella mateixa.

"Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme."


Paraula d'Espriu - Tai Salvador Fontseré
Tai Salvador Fontseré
Fotografia: Ferran d'Armengol


     Arribava el moment final. En Toni Arencón preparava el comiat i presentava el poema "El passat" del llibre Per a la bona gent, amb el que Núria López i Ferran Planell tancaven la ronda de poemes. Un poema de comiat per a tota la bona gent que va assistir a l'acte per a una causa solidària.

     Finalment, Montse Medalla i Toni Arencón van acomiadar l'acte. No van estar-se de mostrar l'agraïment a tots aquells que d'una manera o una altra han fet possible que "Paraula d'Espriu" veiés la llum, una llarga llista de noms que no van voler citar perquè era massa llarga: promotor, comissió de l'Associació de Relataires, autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, companys que havien tingut cura de la correcció, edició i publicació del llibre, coordinadors de l'acte, cantaires, rapsodes i tot el públic en general. Amb tot era inevitable, i penso que és just deixar-ho escrit, fer esment especial a Toni Arencón, com "paridor" de la idea, i a Montse Assens, Pere Fornells i Mercè Bagaria per tota l'organització i coordinació del certamen i de la gala, que ha estat genial.

     Ells es van acomiadar dient que era "un honor ser aquí, avui, amb vosaltres", però us puc ben assegurar que l'honor i el plaer va ser per tots els que hi vam assistir.

     L'acte va acabar amb les fotografies de rigor i uns breus moments per compartir converses i impressions amb altres amics relataires que anem desvirtualitzant a través d'aquestes trobades.

Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Fotografia de grup
Fotografia: Ferran d'Armengol


Paraula d'Espriu - Fotografies de grup -1
Fotografia de grup
Fotografia: Esther Llobet i Díaz



     I ara que us he explicat com va anar, us explicaré que em va semblar.

     Va ser una presentació molt diferent de la resta de presentacions de l'ARC, com també ho eren els seus objectius, la seva finalitat. Vam gaudir d'un vespre entranyable, en un ambient carregat de sensibilitat; van ser prop de dues hores que van transcórrer sense adonar-nos, amb un ritme fluid i amè: l'equilibri just entre l'alternança de propostes i la continuïtat visual que impedia distreure l'atenció. Els poemes escollits enllaçaven agradosament amb les cançons i la tornada dels Espriu, cosa que em sembla, ben segur, una tria difícil.

     Quan vulgueu, hi tornem!



Crònica:
M. Pilar Navarro Morte

Fotografies:
Ferran d'Armengol - Esther Llobet i Díaz


«El bes confús»
Miquel Santaeulàlia



EL BES CONFÚS
MIQUEL SANTAEULÀLIA

     Tot plegat, el que veiem i el que se'ns amaga, va començar, si és que va començar, d'una manera molt confusa,* sense voler ser, però present en la més primordial de les intimitats. El cercle es manté en l'esfèrica existència, rodant, viatjant entre la mort i la percepció d'una pretesa realitat, si és que la mort no és res més que una forma diferent de vida en un espai determinat. I la nostra percepció, la lògica que pretenem emprar per explicar-nos a nosaltres mateixos, esdevé una joguina a les mans del temps i dels sentits, un mecanisme autòmat que mou els seus engranatges sense entendre res. Viatgem sense esma, enduts per aquest tot plegat, arrossegats per les sensacions més atrevides i més amagades, que no veiem, que es mantenen en aquest amagatall que anomenem confusió. Fem un bes als llavis i recordem l'amor, besem els batecs de la sang que ens bull, i ens preguntem si mai va començar, o senzillament ens estimem abans d'arribar a la mort, que veiem i se'ns amaga.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. LES ROQUES I EL MAR, EL BLAU


«Somnis»
Anna Rispau i Falgàs - Montse Assens



SOMNIS
ANNA RISPAU I FALGÀS - MONTSE ASSENS

Brilla, dins l'únic / coneixement del negre, / l'or del meu somni.*

Els antics anhels
constel·len la pell dels jorns.
Bransoleig de llum.

A tocar d'un somni visc els meus dies esperançats de llibertat.
Clou en aquest deliri, la paraula que emmudeix davant d'uns ulls clucs
i a la pell tan sols traspua aquest silenci devastat de llum.

Abillats de sol
titil·len en el foscant.
Guspireig daurat.

A les palpentes acaricio la pell del bes que es rebel·la en mi
com un paratge a punt de desnuar-se davant la seva descoberta,
com l'or del meu somni.

Fulguren mesells
en el llòbrec abisme.
Bleix d'esperança.

Esdevé cant de lluita aquesta ceguesa a la que he estat sotmesa
dins l'abisme. Emergeix dins meu l'anhel de sobreviure en la foscor,
i als llavis se'm dibuixa contínuament un crit: Llibertat.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXVI».
PER AL LLIBRE DE SALMS D'AQUESTS VELLS CECS


«verd pineda centenari»
Juan Ruiz Rey



VERD PINEDA CENTENARI
JUAN RUIZ REY

Vaig patir molt, espiritualment s'entén,
perquè vaig patir per tots dos costats.*


verd pineda centenari
que adorm cicatrius,
ets llum dels meus records
i dormo per les teves ribes,
el camí que recorro
té una font d'argila,
i un pi jeu doblat
que rebrota les seves arrels,
verd pineda centenari
de tu sento soledat,
resisteixo dur camí
que m'aparta de la teva cadira,
verd pineda centenari
el teu vent és llibertat,
que encoratja el vell camí
de sospirs esgotats,
verd pineda centenari
on vaig veure la meva llum brillar,
no vull llàgrimes de penes
les penes neixen del mal.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. Bio-bibliografia de Salvador Espriu,
de Santos Hernández. 3ª Edició bilingüe català/castellà, 1973.
LA PELL DE BRAU / LA PIEL DE TORO


«Petita barca...»
Toni Arencón i Arias




"PETITA BARCA..."
TONI ARENCÓN I ARIAS

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó de la mort a l’alba».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR


«La diversitat i l'amor»
Liudmila Liutsko



LA DIVERSITAT I L'AMOR
LIUDMILA LIUTSKO

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.*


Diversos són els animals i diversos els moviments,
i han convingut molts gestos a un sol amor.

Diverses són les flors i diverses són les olors
i han convingut moltes llavors a un sol amor.

Diverses són les terres i diverses són les formes
i han convingut molts espais a un sol amor.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXX».
LA PELL DE BRAU


«Anhelada llibertat»
Ferran Planell i Coflent



ANHELADA LLIBERTAT
FERRAN PLANELL I COFLENT

     — Els homes no poden ser, si no són lliures * —ja ho va dir el poeta.

     — Doncs de ser així, en el poema escrit amb els versos de la història, pocs homes haurien pogut ésser...

     — O sí.

     — Pretens ignorar que els humans ens hem caracteritzat sempre per la constant repressió als seus semblants?

     — No pas, doncs seria com negar l’existència dels esclaus. Però fins i tot ells, per sobreviure en l’esclavitud, necessitaven mantenir encesa una espurna de llibertat en el seu interior.

     — Veig que quan parles d’esclaus ho fas en passat...

     — ... tens raó, he equivocat el temps verbal. Encara per a massa gent, no deixa de ser un somni, la llibertat.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXXVIII».
LA PELL DE BRAU


«Distància»
M. Pilar Navarro Morte



DISTÀNCIA
M. PILAR NAVARRO MORTE

     Quan et perdis endins del desert de la tarda i t'assedegui el blau de la mar tan llunyana, et sentiràs mirat per la meva mirada. * Serà el meu esguard despullant el teu record en el silenci espès de l'absència per recuperar la nuesa del teu cos i poder resseguir l'amor en els plecs del meu desig. En la distància em fondré amb tu, com la sorra i l'aigua ho fan on trenquen les ones i cremaràs en el foc abrusador dels meus ulls que et dibuixaran com un miratge en el desert de la tarda. Cap pluja no apagarà el nostre incendi ni encalmarà el neguit.

     I aleshores, quan negat al plor, al plany, al crit, vençut i perdut, busquis la serenor en l'horitzó, em descobriràs mar enllà; en aquella cala llunyana on vàrem amagar un trosset d'ànima per no perdre-la tota, i em sentiràs propera, sense deixar-te la mà ni desfer la darrera abraçada.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Parlament d'Esther (fragment)».
PRIMER HISTÒRIA D'ESTHER


«Crepuscle»
Mireia Garcia Crevillén




"CREPUSCLE"
MIREIA GARCIA CREVILLÉN (8 anys)

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó de capvespre».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR


«Barques en el port»
Arnau Garcia Crevillén




"BARQUES EN EL PORT"
ARNAU GARCIA CREVILLÉN (7 anys)

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «X».
LLIBRE DE SINERA


«El místic gresol del poeta»
Encarna Romero



EL MÍSTIC GRESOL DEL POETA
ENCARNA ROMERO

          Fer versos, o no és res o és una de les més arriscades aventures en què pot endinsar-se l'esperit de l'home. *

     Així com els antics alquimistes preparaven les seves misterioses fórmules en ocultes alcoves, també el poeta treballa, incansablement, en la seva poció màgica: la poesia. La terapèutica poesia expulsa dolors antics quan els vomita en agres versos. Ressuscita desesperançades esperances. Fa que un dia plujós adquireixi bellesa i dolça malenconia: paraigües negres que es creuen, sostres mullats que es renten, calçades relliscoses que brillen. La poesia neix a partir d'una misteriosa fórmula que inclou, entre altres coses: subtil inspiració, sensibilitat a flor de pell, profunda introspecció, fèrtil imaginació i, sobretot, un cor que batega amb l'Univers.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. Resposta a un article de Jordi Maluquer, defensant l'obra poètica del seu amic i poeta Joan Vinyoli.


«El caminar de la consciència»
Mercè Amat i Ballester



EL CAMINAR DE LA CONSCIÈNCIA
MERCÈ AMAT I BALLESTER

                    Quin preu? La vida.
                    Si volies pagar-lo,
                    la salvaries.
*

Una mirada, que camina i no defuig
el seguici de les hores enmig dels clarobscurs,
ens convida a acceptar tothora la juguesca
sense polir-ne les arestes per a no malbaratar-la,
com ho fan els somnis dins la nit
plens de l'alba que contenen els capvespres
en silenci i sense pressa.

Se'ns endú a viure.
Endins la densitat de la terra ens arrossega.
I, nosaltres, que som els caminants
i estem cansats,
i duem inscrita una nostàlgia inquieta
del paradís perdut a la consciència,
anem pressentint quin és l'últim camí
que atorga nom a tot i, a la fi, ens allibera.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Fragment XXXII».
FORMES I PARAULES


«Nostra lluita»
Lídia Escoda Assens



NOSTRA LLUITA
LÍDIA ESCODA ASSENS

Hem rebut en el rostre l'alè del vent nocturn *
que ens encomana força al llarg d'aquesta lluita
que fa tants anys que dura que ja he perdut el compte
dels dies i les nits perdudes vora el foc;
de tots aquells instants on va vèncer la por
d'haver de sucumbir en mans del fosc poder
que amb crits amenaçava de matar nostre somni
d'alliberar la terra de tan punyents cadenes.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XIII».
LA PELL DE BRAU


«Vetllarem per aquesta dissortada pàtria»
Ricard Cabré Roigé



VETLLAREM PER AQUESTA DISSORTADA PÀTRIA
RICARD CABRÉ ROIGÉ

Vetllarem per aquesta "pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" *
que ens avergonyeix i ens estimula per inèdits senders
i declararem la pau als quatre vents, una pau ben guanyada
tot defugint la melangia, el rancor i el desesper.

Ens hem aixoplugat massa temps sota l'ombra
d'arbres altius que ens negaven el sol i l'alè
i hem marcat el pas al ritme de forana tropa
sota lleis injustes que derogaven furs i drets.

Prou sentim l'esgarip que ens puja per les venes
i es clou en un silenci absurd de rames mortes.
Vomitarem el gemec que ens remou les tempres
i el plany alterós d'una persistent derrota.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Talent únic en armes verbals aixecat»
Albert Guiu Bagés



TALENT ÚNIC EN ARMES VERBALS AIXECAT
ALBERT GUIU BAGÉS

Jo et vaig somniar majestat invisible *
sota una lluna plena dels teus versos,
intuint una grandesa digna de l'infinit
als espills en què et mirares els savis ulls.

Ulls viatgers vers l'infinit d'horitzons
traçats amb mà d'artista únic,
i sensibilitat de qui sap viatjar amb mots,
i explicar els fantàstics èxodes de paraules
a qui vulgui llegir una obra immortal.

Majestat de la pàtria de les lletres immortals
de posat seriós i ment de llum de lluna,
llegeixo sota l'almanac dels teus cent anys
que fores carn de conviccions fermes,
i talent únic en armes verbals aixecat
en el nom de la preuada Cultura Catalana.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Arbre».
LES HORES


«Esmorzar amb els àngels»
Carla Andradas Royo



ESMORZAR AMB ELS ÀNGELS
CARLA ANDRADAS ROYO

     Cansat de tants versos que no fan companyia.* Estàvem esmorzant una mica tebis i ressacosos. A penes ens miràvem. Ell, llegia el diari amb un posat molt elegant i, quan no, es dedicava a desestimar els suplements que hi venien amb un menyspreu rotund. Poc eficaç, perquè tots els que deixava anar d'un cop de canell sobre la taula, jo ja els estava recuperant amb delicadesa i curiositat de veure quines eren les tan males columnes que hi havia allà dins. Dos brioixos, un tallat i un cafè amb llet. Això era tota la comanda cap als nostres estómacs. El transcurs era pesat, perquè encara no ens havíem dirigit una paraula. De vegades aixecava la vista i jo la hi intentava agafar al vol, com esperant amb impaciència que s'adonés que jo era allà. Però totes les mirades les dirigia als passejants i algunes, a l'infinit. Cap d'elles vers a mi. Va ser quan de cop, em va clavar una mirada ferotge, com si d'una revelació es tractés i em digué: has sentit aquests? S'han bolcat una muntanya de tòpics.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t'agradarà».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Prop del cel»
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany




"PROP DEL CEL"
AINHOA CAMPOY GARCIA-CAMPMANY (11 anys)

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «El meu poble i jo».
LES CANÇONS D'ARIADNA


«Porta al mar»
Pilar Campmany i Piqué




"PORTA AL MAR"
PILAR CAMPMANY I PIQUÉ

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES



«El color dels somnis»
Marta Villar i Ametller



EL COLOR DELS SOMNIS
MARTA VILLAR I AMETLLER

     El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Lluny, enllà de la mar, se'n va la meva barca. * La tassa em crema entre les mans. Mar i cel, olor que mulla de sal els meus llavis. Dolça olor a cafè sense sucre. Les gavines alçant el vol, el reflex del mar, cases pintades de blau. Aquest és el fons blanc dels meus contes. Camins d'ametllers i blat fins al mar. Fulles seques i torrades. Crits de nens des de la platja. Roques blanques i nues, troncs salats, crancs ballant dins l'aigua. Brisa i ombra. Una fotografia de velocitat lenta.

     Segueixes somniant. Dia i nit recollint la meva olor entre els teus dits. Foscor, el color del cel quan està trist. Una imatge descalça. Camines amb l'aigua entre la cintura. Camines mar endins, on els somnis es fan realitat. Allà on l'aigua és transparent com l'ànima. Abraces el reflex de la lluna des del cor del mar, on la música de les ones hipnotitza. Seguint el cant de les sirenes encantades. Allà on tenir tant a perdre és màgic. Ets feliç, confessa-ho.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó del matí encalmat».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR


«Els colors de la nostra Pàtria»
Clara Viñas Palou



ELS COLORS DE LA NOSTRA PÀTRIA
CLARA VIÑAS PALOU (13 anys)

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó. *


La nostra pàtria
coberta de camps daurats,
d'ordi i de blat.

De camps farcits de gallarets
roses, blancs i vermells
abracen Montserrat.

De mar turquesa,
sorra blanca, pins i vinyes
amaneixen la nostra costa.

De neu blanca... cobreix
valls, muntanyes i pobles del Pirineu.

La nostra llengua, el Català,
balla de boca en boca
creant paraules boniques i nostrades.

Aquesta és la nostra pàtria!
No tenim res a envejar,
ni la llengua ni el paisatge,
mai no ens seran robats!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES


«Vides desastrades»
Mercè Bellfort



VIDES DESASTRADES
MERCÈ BELLFORT

     Una forta manotada a l'esquena em va aturar, quan travessava un carrer *. Feia temps que no m'acostava per aquell barri ple de meuques i, en sentir el cop sec a l'esquena, vaig pensar: "Pep, has begut oli, t'han ben enxampat!"

     Com sempre, anava massa lluny. En Brutus, un amic de la infància, m'havia reconegut. En girar-me també el vaig reconèixer, tot i els quilos que havia afegit al seu cos robust. Feia basarda, però en adreçar-me unes paraules plenes de complicitat em vaig asserenar. Malgrat que tots dos sabíem què buscàvem al barri, vam entendre que un retrobament tan inesperat com aquell mereixia celebrar-ho amb unes copes. Més tard, després d'haver-nos posat al corrent de les nostres desastrades vides, aniríem per feina.

     En tombar el carrer una mà suau a l'esquena em va aturar. Tot seguit em convidà a travessar la porta del plaer. Hi vaig entrar. A hores d'ara, però, encara lluito per trobar la sortida.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Barris baixos».
ARIADNA AL LABERINT GROTESC


«Arran de mar»
Pilar Campmany i Piqué




"ARRAN DE MAR"
PILAR CAMPMANY I PIQUÉ

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES



«Realitats»
Emília Illamola Ganduxé



REALITATS
EMÍLIA ILLAMOLA GANDUXÉ

Tornem pel record dels vells passos *
examinem el perquè et vaig exigir
la veritat aquell dia, pensant
que seria una victòria i que en tindria prou.
Perquè no vaig veure que no era el moment,
in perquè em va semblar que aquell lloc,
on vaig aguantar tant de temps,
era el lloc des d'on podia lluitar.
Després, vaig saber que m'havies enganyat,
que tot allò, no havia servit per a res.
I ara, ja no ho sé, si podria confiar en tu
ni si et podria creure, una altra vegada.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XLV».
LA PELL DE BRAU


«Armari»
Encarna Romero




"Armari"
ENCARNA ROMERO

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Armari».
LES CANÇONS D’ARIADNA


«Sinera»
Pilar Campmany i Piqué




"SINERA"
PILAR CAMPMANY I PIQUÉ

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA


«El padrí Andreu»
Laura Trives Garcia



EL PADRÍ ANDREU
LAURA TRIVES GARCIA

     Suau i molt benigna damunt els amples camps.* Es lleva quan el gall canta. Arregla el bestiar, em desperta i fem el primer mossec. Comencem la jornada. Sempre pendent dels caps de broma, del vol dels ocells; predir els capricis de la natura és difícil. Si el ruc bramava, el temps canviava. Si hi havia bassetes al dematí, la pluja era pel camí...

     Barret de palla, les mans escorxades pels jornals. La pell bruna i aspra, amb quatre tiges esblanqueïdes. Anava ben faixat. Manejar la dalla era dur.

     Era cap de colla. Llaurava recte. Segava i garbellava quan tocava. El sol acabava de colrar les espigues. La terra, que tant estimava, quedava regada de suor i bons pensaments.

     Aquest estiu hem tornat a estar junts. Tot és diferent. La malaltia ha fet estralls. Caminem de bracet. -Au, gira'm. No es recordava de tornar. La meva admiració per aquella gran persona augmenta cada dia. La terra ha quedat ben assaonada. Ara, ha de rumiar per recordar el nom dels néts.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XLVI».
LA PELL DE BRAU


«Mossèn Subirana»
Ignasi Soler Cabestany



MOSSÈN SUBIRANA
IGNASI SOLER CABESTANY

     Qui fa de guía és el més cec.* Tota la vida, mossèn Subirana, havia cuidat el ramat. Tenia fama d'estimar la terra, les persones i els llibres.
     Ara, eren temps esquerps. Al poble hi havia mala maror. Dels pobles veïns, arribaven rumors d'estralls i malvestats.
     Un soroll el va despertar.
     Una escala interior de cargol anava de la rectoria a la sagristia. Tot i conèixer bé els topalls darrerament, no els recordava amb prou claredat.
     Al darrer graó, veié el petit de ca l'Estruc que portava l'antiquíssim llibre de Salms a la mà. La xera, a la plaça, feia estona que cremava. Tenien ordres de destruir tots els llibres catalans.
     D'una estrebada, li prengué el llibre. El noi caigué i picà de clatell. Semblava mort.
     Fou un tret sec. Mossèn Subirana caigué com un drap. Cremor a l'estómac i gust de sang. Les darreres paraules foren recordades molt de temps: qui fa de guia és el més cec. La plaça porta el seu nom. Sortosament els temps canviaren. Ara, qui guia, no és cec.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «I».
PER AL LLIBRE DE SALMS D'AQUESTS VELLS CECS


«Sempre junts»
Núria Niubó i Cabau



SEMPRE JUNTS
NÚRIA NIUBÓ I CABAU

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormit
camp l'ample silenci que estenen els grills,
he mirat aquesta terra,
he mirat aquesta terra. *


     Trepitjo descalça la terra dels meus avis en una silent tarda d'estiu.
     La nostàlgia m'ha dut fins aquí.

     En el seu petit món els avis vivien feliços; sentien seus el cel i la terra que abastaven amb la mirada. Era un maridatge sublim.
     Regaven els solcs amb suors i esforç, treballaven la terra amb deler per assaborir, agraïts, els seus generosos fruits. Eren afortunats.

     A recer de l'ombrívol salze del camí, cada dia, al caure de la tarda, l'àvia seia pacient esperant veure arribar el cos corbat de l'avi, amb l'aixada a l'espatlla.
     Però, una tarda es va fer nit, i la nit albada.
     L'avi, amb expressió serena, ajaçat sota el vell ametller que sempre li aixoplugà el descans, dormia el darrer son. La terra, la seva terra, l'acollia plàcidament.
     Amb la mirada perduda, presa d'una tristesa absoluta, poc temps després, l'àvia es reunia per sempre amb l'avi.

     En el comiat del crepuscle vespertí, sento frisança mirant aquesta terra, ara erma i tosca. No goso trencar el greu i profund silenci.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXIV».
LLIBRE DE SINERA


«Mirall trencat del nostre ideal»
Joaquim Benet i Porcell



MIRALL TRENCAT DEL NOSTRE IDEAL
JOAQUIM BENET I PORCELL

Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum. *


     El mirall que havia de reflectir una societat formada per homes i dones veritables. És l'ésser humà veritable, la família veritable i la societat o món veritable que han de venir.

     L'ideal diví per la humanitat es va trencar, l'ideal de les tres grans benediccions atorgades als primers pares de la huma-nitat, que ja no podrien arribar a ser els veritables pares dels seus fills ni de tots nosaltres. En un instant allò que havia de ser l'inici d'un paradís terrenal, va esdevenir una família que iniciava l'infern a la terra i al més enllà. Altrament, com podria ser aquest món nostre la creació del Déu omnipotent d'amor i bondat?

     Malgrat tot, la reconstrucció del mirall de la veritat no es fa "democràticament". L'espurna de llum que cadascú posseeix ha de servir-li de guia per trobar, en plena nit, el camí que mena al fanal més resplendent.

o0O0o

*(Cita): Salvador Espriu. PRIMERA HISTÒRIA D'ESTHER.


«Dies i sols perduts»
Josep Casals i Arbós



DIES I SOLS PERDUTS
JOSEP CASALS I ARBÓS

...No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre. (1)


     En aquest punt ha tancat el llibre, s'ha tret les ulleres i ha mirat lluny a través de la finestra. Surt el sol. Els arbres vinclen a mercè d'aquell vent gèlid que ha sentit en la cara a primera hora, quan ha sortit amb els gossos. Fa poc que ha avivat el foc de la llar i ara ja en percep l'escalfor que reconforta. L'oreig s'ha endut les cabòries de la nit, ha deixat un lloc buit. Seria un bon moment per tractar d'escriure el que sent quant sent amb ella, això el té capficat perquè mai no troba les paraules capaces. També podria mirar d'avançar en la recerca de l'equació universal, la seqüència de fórmules que ha de conduir a la solució final a partir de qualsevol plantejament inicial. Finalment, però, decideix tornar a obrir el llibre per una pàgina qualsevol i llegir-ne un fragment a l'atzar:

...Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts...(2)


o0O0o

(1) (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA
(2) (Cita): Salvador Espriu. «IV».
CEMENTIRI DE SINERA


«Planeta Terra»
Marta Guerrero Oñatevia




"PLANETA TERRA"
MARTA GUERRERO OÑATEVIA

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Foc d'estiu»
Mireia Garcia Crevillén



FOC D’ESTIU
MIREIA GARCIA CREVILLÉN (8 ANYS)

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre país tan desarbrat *


On és el roig de les flors,
les agulles fines del pi,
el verd suau de les oliveres,
i el groc de la ginesta?
Després que mans cruels
encengueren el bosc,
cap color ja no hi brilla,
tot és foscor de pols i cendra

El meu cor està molt trist,
però el bosc em diu que no plori;
m'explica que ell lluitarà
perquè aviat tot torni a reverdir;
la fortalesa de la nostra terra
cap foc no la pot destruir.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Possible introducció a un epitalami».
PER A LA BONA GENT


«Encara no sé...»
Arnau Garcia Crevillén



ENCARA NO SÉ...
ARNAU GARCIA CREVILLÉN (7 ANYS)

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots *


Encara no sé...
per què els ocells poden volar,
per què les muntanyes són tan altes,
per què les mares fan tantes rentadores,
ni per què les mosques són tan empipadores...

Tampoc no sé, encara,
per què els oceans són tan grans,
per què de les branques neixen fulles verdes,
per què l'avi porta ulleres i té cabells blancs,
ni per què el pare treballa tant...

Els meus set anyets
ignoren encara moltes coses de la vida,
però les podran aprendre molt aviat;
tenen el desig i la gosadia de preguntar,
tenen un immens afany d’estimar.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES


«Papallona solitària»
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany



PAPALLONA SOLITÀRIA
AINHOA CAMPOY GARCIA-CAMPMANY (11 ANYS)

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats *


En tronc sec i aspre,
s'hi recolzava papallona
blanca i esvelta,
però trista i solitària;
a les ales no hi duia
cap ferm missatge,
cap esclat de color...
Quan un matí d'estiu
se li aproparen altres ales
per oferir-li generoses
filaments de companyia,
s'emplenà de bells colors;
descobrí l'amistat,
conegué la felicitat!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera de Salvador Espriu».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«El riu»
Cinta Pons Domingo



EL RIU
CINTA PONS DOMINGO

Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret”...*


     Vam arribar a la vora de l'aigua, panteixant després de la corredissa a través del bosc. Em vaig mirar el braç esgarrinxat, la sang rajava brillant i calenta, però jo no notava dolor. El riu baixava brau i amenaçador. Les roques negres formaven una gola que amplificava el seu rugit lúgubre. El Jan mirava fixament el remolí als nostres peus. Jo mirava al Jan. Rere nostre les veus s'anaven apropant incansables: "Jan...! Jordi!..." Ens vam donar la mà i sense mirar-nos vam murmurar tots dos alhora: "Ens mantindrem fidels..."

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«La paraula vera»
Glòria Bosch i Morera



LA PARAULA VERA
GLÒRIA BOSCH I MORERA

No provis de tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit. *


Llavis que diuen mots
que el vent s'emporta.
Paraules que voleien,
que ningú escolta.

Per l'aire van, errants,
sense trobar el destí
com coloms missatgers
que han perdut l'instint.

Que distret el pensament
que la paraula oblida!
Desapareix al moment
de la memòria esquiva.

Però la paraula de veres, la definitiva
és la que escriu el vers —és sang la tinta—
no l'esborra ningú.
Ningú no oblida.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XL».
SETMANA SANTA


«Laia»
Marçal Galan



LAIA
MARÇAL GALAN (12 ANYS)

"...i deia
molt suaument els nostres
petits noms i ens somreia" *

La veig de tant en tant, però últimament la tinc molt present.
Només pensar-hi em fa sentir imprescindible.
Tant si està contenta com trista o té un dia malhumorat
no puc deixar de mirar-la i pensar... quin futur més imprevisible.

El seu somriure és un tresor sense preu que mai ha de ser apagat,
Les seves galtes toves i flonges em recorden moments inoblidables,
Els seus ulls grossos com taronges es claven com urpes a la novetat.
Necessita tocar-ho, mossegar-ho, llançar-ho i després...
amb molta insistència, t'ho torna a demanar.

Ella és el futur d’aquesta terra.
És la generació de la llibertat, que em fa sentir privilegiat
cada cop que estira la mà i no s’estranya.
Em fa pensar amb tot el que hem de lluitar,
perquè mai puguin matar una llengua.

Per tots aquests infants que no volen cedir,
hem de procurar que no perdin la seva identitat.
Per això, catalans, no podem perdre el nostre camí.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Les roses recordades».
Les ombres, el riu, el somni perdut. EL CAMINANT I EL MUR


«Versos de consol»
Aurora Marco i Arbonés



VERSOS DE CONSOL
AURORA MARCO I ARBONÉS

Cansat de tants versos que no fan companyia, *
de l’orfeó de grills que canten a la lluna
i dels mots que s’esbomben sense aportar consol,
dels monòlegs que escanyen el gust de la conversa
i del gran rebombori d’òrfenes paraules
que jeuen a la terra amb dríngoles de mort,
ja no vull més que versos que pouin ben endins,
que acabdillin el clam d’autèntica justícia,
que apuntalin els drets i el tarannà d’un poble.
i que siguin un bàlsam pel sofriment del món.

Vull versos de colors, de riures i de contes,
lleugers com un vela en un vaixell d’argent,
cançons de benvinguda, d’acolliment, de vida,
compassives i fèrtils, amb gust de bona terra.

Cansat estic de versos que no arriben al cor.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t’agradarà».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Espriu eròtic?»
rnbonet




"ESPRIU ERÒTIC"
rnbonet

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «A l’alba».
LES HORES


«La pluja cau...»
Tai Salvadó Fontserè



LA PLUJA CAU...
TAI SALVADÓ FONTSERÈ (12 ANYS)

Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme. *


La pluja cau sobre la rosa solitària del jardí,
mentre la foscor de la nit s'emporta tots els colors
i queda un món negre,
solament il·luminat per les estrelles.

Les ones ressonen en xocar contra les roques,
una barca al mig d'una tempesta,
va a la deriva amb absoluta solitud,

Els pètals de les flors dels prats,
ballen per l'aire,
emportats pel vent,
mentre el cel es tenyeix de robins.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó del triomf de la nit».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR


«Temps de silencis»
Núria Niubó i Cabau



TEMPS DE SILENCIS
NÙRIA NIUBÓ I CABAU

I els qui seuen en el silenci i són ells el silenci, *
rauen pacients en l’espera de l’equilibri del temps.
Llargues estores de blat, de sorra, de terra humida,
d’onades de blau verdós coronades de puresa,
els respecten, doncs són ells i la seva essència
qui ens han de retornar als orígens de pau i ordre.
El seu silenci regnarà en esperits nobles i serens
per un temps sense mesura ni obstacles.
La veu renaixerà en la plenitud del seny,
i el seu discurs serà el nostre.

Arreu del món descobrirem amb amor
que la veritat i la justícia són lleugeres com el silenci.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Delta del Nil».
FRAGMENTS, VERSOTS. INTENCIONS. MATISOS


«Mens agitat molem»
Elena Bonals Barberà



MENS AGITAT MOLEM
ELENA BONALS BARBERÀ

Cisternes seques esdevenen cims *
com molts de llibres omplen els prestatges,
i les roselles fan vermell el camp.
El nostre cap pot moure les muntanyes.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA


«Etèria ombra viatgera»
Encarna Romero



ETÈRIA OMBRA VIATGERA
ENCARNA ROMERO

No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol *
On vas amb tanta pressa eteri núvol viatger?
Segueixo, mirant al cel, la teva lleugera ombra.
Em perdo en els teus suaus tons de grisos.
Porta'm on sigui que t'empenyi el vent.
Potser a un lloc molt lluny d'aquí,
on jo pugui somiar tranquil·la.
Junts ballarem la dansa dels bojos.
Sobrevolarem terres llunyanes i mars profunds.
Tu, només mostra'm el camí que he de seguir.
Seguiré com un humil gos obedient
aquesta gegantina ombra que és mapa,
és esperança, és frescor, és direcció.
Sigues tu la brúixola de la meva vida sense rumb.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA


«Retroversió»
Pilar Campmany i Piqué



RETROVERSIÓ
(Oració en la teva mort)
PILAR CAMPMANY I PIQUÉ

Quan roures enyorosos *
m’entelen els ulls i els sentiments
amb missatge de melangia,
quan desdibuixen els verds marins
per tant com et trobo a faltar,
inverteixo el pas del temps
i et retrobo a poc a poc…
Tanco les parpelles amb força,
bec a glops el regal de la memòria,
i t’abraço molt fort amb el pensament;
cap ganivet no gosa esquinçar-me
un record tan potent.
Arrecerada en remembrances,
se m’encalma el dolor de l’absència
i el cor em troba la pau perduda;
la llàgrima que em xisclava dins el pit
resta callada… sense cap crit.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Oració en la teva mort».
LES HORES


«Detalls morals»
Roser Fernández Zúñiga



DETALLS MORALS
ROSER FERNÁNDEZ ZÚÑIGA

     Estic trasbalsat. Clàudia ha descobert el meu secret, s’ha apoderat del meu quadern de memòries i ha promogut un escàndol.* Confesso. Fill de notari i de mare religiosa, esperaven que fos un esglaó més de la saga familiar: advocat i després notari. N’era més segur i ben vist treballar a la notaria, però jo havia nascut escriptor com d’altres neixen rossos o bruns. N’era un genuí fill català que no podia engendrar cap mena de fruits foranes quan les lleis en prohibien l’ús. Vaig ser el cor del país amb paraules que em cremaven a la gola en El cementiri de Sinera. Vaig cridar tota la rauxa d’un amor destructor a Fedra, vaig ser rebel enfrontant-me a les lleis i la moral establerta en Antígona. I vaig somniar amb un futur en pau, llibertat i respecte amb Espanya. El temps dirà si es farà realitat. Però mai podia imaginar-me, tímid com sóc, que em guanyaria el cor dels meus germans, que seria la veu de la nostra terra aspra, bruna, a vegades covarda pàtria.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. MIRATGE A CITEREA. FRAGMENTS MORALS.


«Direm la veritat»
M. Pilar Navarro Morte



                                        DIREM LA VERITAT
                                        M. PILAR NAVARRO MORTE

                                        Direm la veritat, sense repòs, *
                                        que no podem defallir en el camí;
                                        són molts els noms anònims, silenciats,
                                        noms que no volem oblidar.
                                        Direm la veritat, sense por,
                                        perquè la por ens fa esclaus
                                        i no serem, no podrem ser,
                                        si no som lliures.
                                        Direm la veritat sense resignar-nos
                                        a tancar els ulls per somniar,
                                        que és amb els ulls oberts
                                        quan es somnien impossibles.
                                        Direm la veritat mentre avancem
                                        pel camí de l’esperança
                                        cap a la casa de la llibertat
                                        de la justícia i de la igualtat.
                                        Direm la veritat i arribarem
                                        al silenci de les paraules,
                                        que han de ser els nostres actes
                                        que parlin de nosaltres.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXV».
LA PELL DE BRAU


«Miratge»
Mercè Bagaria




                                     MIRATGE
                                     MERCÈ BAGARIA

                                     Oblido dolçament les ones i les hores, *
                                     el temps que em vaig bressolar al teu mar,
                                     entre llençols d’escuma, ajaçada,
                                     somniant amb coixí de sal.
                                     L’ham em clavares a la ganya.
                                     El miratge es dissipà.
                                     L’aigua perdé transparència
                                     mentre hi vessava la sang
                                     d’aquesta ferida absurda,
                                     perquè tu no em volies cap mal;
                                     la culpa és de la vida avorrida
                                     que ens impel·leix a jugar.
                                     Sense lluna, la nit és més fosca,
                                     la solitud es fa immensa,
                                     l’espera, una tortura incessant.
                                     En suspens, deixaré la memòria,
                                     ja despuntarà el sol demà.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè l’entonis amb compassiu amor».
LES HORES


«Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos»
Glòria Forasté i Giravent



DURANT EL LLARG ESTIU HEM VIST CREMAR MOLTS BOSCOS
GLÒRIA FORASTÉ I GIRAVENT

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos *
un desordre regnant en l’imperi dels dies
i un desori de vòmit i de sang i de por.
Deixondeixen vessants de malignes pregàries
mentre s’esfilagarsa el credo dels creients.
Tempestes d’avarícia s’emporten dons i déus,
neix la desconfiança, s’imposa la sequera
i sembla que ara mani un camp erm de carícies.
Prò, si la terra és fèrtil, germina la llavor.
Cal sembrar l’esperança si hi ha dos que s’estimen.
Alcem els braços i aixequem el cap.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Possible introducció a un epitalami».
PER A LA BONA GENT


«Secrets»
Edgar Cotes i Argelich



SECRETS
EDGAR COTES I ARGELICH (15 ANYS)

     L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és.* Però no s’arriscà, qui sap si per covardia o per indiferència. Fins aleshores, la gent havia atribuït el fet de tenir les orelles punxegudes i la seva pell blanca a un capritx genètic. Ningú no s’havia adonat que era diferent de la resta. I va viure en pau entre els humans. Fins que fou descobert. Passà d’improvís, utilitzant la seva màgia accidentalment. Intentà fugir, malgrat que fou caçat tan ràpidament com un conill. Va ser escrutat milers de vegades en laboratoris, talment com un conillet d’Índies. Inútil. Només hi havia una única explicació: havia de ser un elf. Res més podia justificar-ho. Si era així, ell era un secret per a la humanitat. I, si es descobrís, hauria significat el caos. Per aquest motiu, fou tancat en la presó més fosca, al lloc més recòndit del planeta on ningú no pogués trobar-lo. Mai més. Tot i així, no estava sol. L’acompanyaven un vampir, un gegant i un centaure.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Indesinenter».
LES CANÇONS D’ARIADNA


«El mar i la terra»
Àlex Biosca Farrés



EL MAR I LA TERRA
ÀLEX BIOSCA FARRÉS (12 ANYS)

No convé que diguem el nom *

Tan misteriós, tan lliure és el mar
que amaga un somriure d'infant daurat.
I les ones que xoquen
contra la terra estimada
formant escuma més bella, més tendra
que desapareixen del no res.
I la terra preciosa sent assetjada
en aquell instant.
Però la nostra terra no es pot comprar
ni amb tot l'or,
perquè no perdrem la nostra llengua
MAI!
I lluitarem fins a la mort sense por,
amb totes les nostres forces.
lluitar units per un objectiu comú
deixant el passat i pensant en el futur
deixant de banda els prejudicis
perquè units, som...
invencibles!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXXVIII».
LA PELL DE BRAU


«Ara que sóc de sal i em bressola el vent...»
Toni Arencón i Arias



ARA QUE SÓC DE SAL I EM BRESSOLA EL VENT...
TONI ARENCÓN I ARIAS

—Moríem en tu o has mort amb nosaltres?
Ets aquí també, ja cançó acabada?
Si per tu sentim com el toc s’enlaira,
Que fosc han sonat les fosques campanes. *

Ara que sóc de sal i em bressola el vent
estiraré les cames al bell mig del pendent,
escriuré sobre la terra i els sentiments
i descriuré els silencis de la nostra gent.

Ara que sóc de sol, espigaré el meu cos
judicant goigs de marbres i d’emoció;
peroraré polzades d’amor i de passió
i floriré en flors blaves i fruits del bosc.

Ara que sóc de vent i sóc immensitat,
et cantaré havaneres d’escuma sota el cel,
[ amb pluja d’interior i arrels de marivent ]

Ara que sóc de tu i sóc eternitat
gaudiré als capvespres dels teus besos de mel
i tintaré d’atzurs l’arc breu del nostre mar.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXII».
FINAL DEL LABERINT


«Cabells al vent»
Rosa Maria Marquès Llorenç



CABELLS AL VENT
ROSA MARIA MARQUÈS LLORENÇ

Nosaltres, escoltem
les veus del vent
per l’alta mar d’espigues *

i contemplem el cel,
veiem els teus cabells
volant al seu compàs,
fines cintes de seda.

Papallones de blau
vesteixen vels
formant un bell camí
en l’univers.

La lluna els il·lumina,
brillant intensament
i d’ells vessen guspires.
Rebroten vida
com els estels
al firmament.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA


«A les palpentes»
M. Rosa G. Zellweger



A LES PALPENTES
M. ROSA G. ZELLWEGER

Desperta, és un nou dia, *
tornen a cridar paraules al vent.
Apleguen voluntats a trenc de l’alba,
amaren benvingudes lluny del desert.

Desperta, és un nou dia,
oblida’t dels silencis de la nit.
Escapa de l’enyor del desencís,
navega entre els reialmes de la vida.

Desperta, és un nou dia,
un dia verge, tot per trobar,
repòs vençut, ànima promesa
i velles cançons de llibertat.

Desperta, és un nou dia.
Sobre l’estança despullada
escriuràs els versos finals
del laberint. La por s’amaga.

Desperta, és un nou dia.
Amic, desperta.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó d’albada».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR


«L'estelada al balcó»
M. Montserrat Medalla



                                             L’ESTELADA AL BALCÓ
                                             M. MONTSERRAT MEDALLA

                                             Ens alcem tots dos
                                             en encesa espera,
                                             el meu poble i jo. *


                                             El blau a dalt i de mar envoltada
                                             Senyora d'un estel, senyera hissada
                                             Parla silent, sorgeix d'una glicina
                                             Rebel i altiva, serena o flamejant
                                             Indici subversiu, volguda o menyspreada,
                                             Ufana al vent, implora llibertat!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «El meu poble i jo».
LES CANÇONS D’ARIADNA


«La pluja, demà, despertarà els xiprers»
Anna Gassull Julià



LA PLUJA, DEMÀ, DESPERTARÀ ELS XIPRERS
ANNA GASSULL JULIÀ

Verola el raïm, i ara de cop l’estesa
lentitud de l’estiu, s’aixeca al davant, *

entre els somnis turmentats
del plany de repòs i del refugi fosc
i dels secrets obsessius
de cada dimarts fracassat.
No t'he proporcionat enigmes suficients,
però sí caminants que, cada capvespre,
encenen noves fogueres d'il•lusions.
No t'he proporcionat les claus del misteri,
però tens a l'abast l'aigua i la terra.
I alguna ombra, també,
sotmesa a la tensió daurada del cel
incomprensible
suportant l’abisme de les veus que s’espiguen.

És una invitació a quedar-te en la meva alcova.
La pluja, demà, despertarà els xiprers.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXXVII».
LA PELL DE BRAU


«D'un futur ple de llum»
Ferran d'Armengol



D’UN FUTUR PLE DE LLUM
FERRAN D’ARMENGOL

     Baixats amb mancament tots els graons,* per hostes maldestres que juguen a bescanviar-nos l’oratge de la llar, restem empesos a caduques lleres on els bells mots fineixen sense alè.

     Mers figurants amb l’etern cant de promeses negligibles, són menats per un únic afany; que els ulls del demà ignorin les certeses viscudes ahir, i que en els onírics anhels de l’omissió, es perdi la petja irreconeixible del passat, per fondre’ns amb la parca, i els paranys descuidats de l’oblit.

     Mirant l’avenir, hem viscut fins el desmai la raó dels pares, deixar-se acorar sense brega ens farà perdre l’orgull d’unes arrels nuades pels sentiments. Cal oposar-se al silenci requerit a les aules ara, quan el sender ens mostra com retornar al cim, a la matriu.

     En reprendre el nostre camí adult, blasmarem l’absurda basarda que ens distorsiona el seny, i arribats al destí, jutjarem sense mancaments tots els esforços, i enfilant-nos en els darrers graons d’un futur ple de llum, cantarem als qui ja no hi són.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera d’Espriu».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Sota la closa eternitat del cel»
Pere Fornells i Miquel



SOTA LA CLOSA ETERNITAT DEL CEL
PERE FORNELLS I MIQUEL

Sota la closa eternitat del cel *
el fred de l’estiu o la calda de l’hivern
també m’esguarden. Matins allitats,
i petons ocults als descampats
d’ànimes solitàries
i el rebost de l’amor en conreus de secà
sense disbauxa, sense pecat,
tija roja de sang clara avergonyida,
desesperada, bruta, esmapodrida
creix igualment, car l’han llaurat.
Esperança o mala herba,
ni ella ho sap.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «I».
LA PELL DE BRAU


«M'agrada el meu país»
Tarikú Salvadó Fontserè



M’AGRADA EL MEU PAÍS
TARIKÚ SALVADÓ FONTSERÈ (10 ANYS)

Ara us diré, amb paraules ben clares: *
m’agrada el meu país.
Té un paisatge molt bonic
i és molt humil.
Tard o d’hora serà independent.
Té una llengua molt rica,
que és el català, el meu tresor,
que és el català, la meva llibertat.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t’agradarà».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«La meva llengua»
Amadeu Lleopart i Costa



LA MEVA LLENGUA
AMADEU LLEOPART I COSTA

Quina petita pàtria, *
la meva llengua!
Ras i curt.
Però amb un xic d’esforç
ho arribaràs a entendre (se’n diu
voluntat). La vols, la voleu,
trinxada, reduïda, negada, abolida.
El medi nutritiu que em va alletar
i que dia a dia em permet pensar
i dir. Hi pertanyo, a la llengua.
La petita pàtria. Et parlo:
aleshores sóc. Senzillament, una frase
només d’aquest teixit enorme.
El vols, el voleu, desfet, el teixit,
pretèrit, inexistent.
La teva mirada té guspires de llum
a les pupil•les: sé que arribaràs
a entendre-ho (se’n diu humanitat).

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA


«Proclamar superbament»
Antònia Torrelles i Forcada



PROCLAMAR SUPERBAMENT
ANTÒNIA TORRELLES I FORCADA

...he mirat aquesta terra. *
Diré el teu nom de terra ufana, ungida
amb brots d’olor.
Diré el teu nom amb mots de cada dia,
que encenen foc.
Diré el teu nom amb cants de mar antiga,
camins d’enyor.
Diré el teu nom, un crit de gosadia,
arrel, bressol!
Diré el teu nom, ben alt, cristall, ferida
de trencs d’amor.

Vull aspirar les ràfegues –blat, vinya–,
que aroma, el sol.
Vull somniar-te palma, ben bastida
de gent d’honor.
PÀTRIA, sempre siguis beneïda!
Diguem-ho tots!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXIV».
LLIBRE DE SINERA


«Endins de la nit»
Pere Fornells i Miquel



ENDINS DE LA NIT
PERE FORNELLS I MIQUEL

     Si corres sempre endins de la nit del teu odi * corre-hi sem-pre esmaperdut, corre-hi sempre malgirbat, corre-hi sempre en usdefruit. Que tota nit no és altra cosa que l’avantsala d’un matí, que tot endins no és altra cosa que l’albada d’un fugir, que tot odi no és altra cosa que la fugida d’un destí. Que si corres més enllà de la dissetena muntanya tan sols hi trobaràs la divuitena. Que a l’hort del pati dels avis hi ha una piscina que lloga el nét als estius per poder comprar cogombres en supermercats d’homes de lluny. I al racó d’enmig de l’odi potser hi ha encara un xic de sol si mires prou profund, o si mires prou lluny, o si el busques com si res a l’amagatall de pell sota el cobert, allà on plou, allà dins de la nit i del teu odi.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «V».
LA PELL DE BRAU


«En el silenci de la tarda»
Empar Sáez



                                          EN EL SILENCI DE LA TARDA
                                          EMPAR SÁEZ

                                          En el silenci de la tarda i el seu pas *
                                          s’adorm l’instant en el trànsit fugaç de l’ombra,
                                          en la llum que els ocells dispersen amb el seu cant.
                                          Hem heretat, però, la nit sense paraules,
                                          la pàgina buida del temps, les hores aspres,
                                          la set del pedregam.

                                          Hem vist com les aus volen sobre el mateix pany de mar,
                                          fan cercles sobre la mateixa roca malva
                                          i no van més enllà de l’aire buit d’enlloc.
                                          Fa dies que no plou.
                                          La pluja antiga resta en un minso bassal d’aigua
                                          on s’abeuren els ocells;
                                          un home vell s’ajup, en qualsevol carrer
                                          on la blava nit s’enfosca,
                                          i beu talment del mateix toll d’aigua.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXXV».
LLIBRE DE SINERA


«Comiat»
E. Viladoms



COMIAT
E. VILADOMS

     I jo vaig cloure els ulls i els mirava un a un, ja en la pau, els meus morts.* Entre calaixeres empolsinades, fotografies esgrogueïdes i objectes altre temps cobejats, ara a punt per la deixalleria, els vaig trobar. Al balancí, l’àvia pesant figues; rere les ulleres, el pare llegint un diari sense data; voltat de correu sense obrir i ecografies d’un fetge desfet per l’alcohol i altres verins, el germà. Mentre jo esquinçava papers, embalava cristalleries i vaixelles, apilava mobles i els ignorava, ells em feien companyia. Complicitat i tendresa, por i respecte, amor i ràbia, quin beuratge! Em cremava l’estómac, em batien les temples.

     El dring del timbre precedí els nois de la mudança que començaren a carregar el camió.

     Vaig romandre en el casalot buit, així, mirant-los amb els ulls clucs, intentant comprendre les seves vides, admetent l’evidència de les seves morts. Me’n vaig acomiadar amb dues voltes de clau al pany i una llàgrima galta avall.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «IV».
LLIBRE DE SINERA