«Miratge» Mercè Bagaria

---

                                     MIRATGE
                                     MERCÈ BAGARIA

                                     Oblido dolçament les ones i les hores, *
                                     el temps que em vaig bressolar al teu mar,
                                     entre llençols d’escuma, ajaçada,
                                     somniant amb coixí de sal.
                                     L’ham em clavares a la ganya.
                                     El miratge es dissipà.
                                     L’aigua perdé transparència
                                     mentre hi vessava la sang
                                     d’aquesta ferida absurda,
                                     perquè tu no em volies cap mal;
                                     la culpa és de la vida avorrida
                                     que ens impel·leix a jugar.
                                     Sense lluna, la nit és més fosca,
                                     la solitud es fa immensa,
                                     l’espera, una tortura incessant.
                                     En suspens, deixaré la memòria,
                                     ja despuntarà el sol demà.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè l’entonis amb compassiu amor».
LES HORES

---