LA PLUJA CAU...
TAI SALVADÓ FONTSERÈ (12 ANYS)
Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme. *
La pluja cau sobre la rosa solitària del jardí,
mentre la foscor de la nit s'emporta tots els colors
i queda un món negre,
solament il·luminat per les estrelles.
Les ones ressonen en xocar contra les roques,
una barca al mig d'una tempesta,
va a la deriva amb absoluta solitud,
Els pètals de les flors dels prats,
ballen per l'aire,
emportats pel vent,
mentre el cel es tenyeix de robins.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó del triomf de la nit».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada