«Secrets»
Edgar Cotes i Argelich



SECRETS
EDGAR COTES I ARGELICH (15 ANYS)

     L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és.* Però no s’arriscà, qui sap si per covardia o per indiferència. Fins aleshores, la gent havia atribuït el fet de tenir les orelles punxegudes i la seva pell blanca a un capritx genètic. Ningú no s’havia adonat que era diferent de la resta. I va viure en pau entre els humans. Fins que fou descobert. Passà d’improvís, utilitzant la seva màgia accidentalment. Intentà fugir, malgrat que fou caçat tan ràpidament com un conill. Va ser escrutat milers de vegades en laboratoris, talment com un conillet d’Índies. Inútil. Només hi havia una única explicació: havia de ser un elf. Res més podia justificar-ho. Si era així, ell era un secret per a la humanitat. I, si es descobrís, hauria significat el caos. Per aquest motiu, fou tancat en la presó més fosca, al lloc més recòndit del planeta on ningú no pogués trobar-lo. Mai més. Tot i així, no estava sol. L’acompanyaven un vampir, un gegant i un centaure.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Indesinenter».
LES CANÇONS D’ARIADNA


2 comentaris:

  1. Una història molt original i ben lligada, i sortint d'una frase de l'Espriu té més mèrit. Et felicito.

    Ferran d'Armengol

    ResponElimina