LA PLUJA, DEMÀ, DESPERTARÀ ELS XIPRERS
ANNA GASSULL JULIÀ
Verola el raïm, i ara de cop l’estesa
lentitud de l’estiu, s’aixeca al davant, *
entre els somnis turmentats
del plany de repòs i del refugi fosc
i dels secrets obsessius
de cada dimarts fracassat.
No t'he proporcionat enigmes suficients,
però sí caminants que, cada capvespre,
encenen noves fogueres d'il•lusions.
No t'he proporcionat les claus del misteri,
però tens a l'abast l'aigua i la terra.
I alguna ombra, també,
sotmesa a la tensió daurada del cel
incomprensible
suportant l’abisme de les veus que s’espiguen.
És una invitació a quedar-te en la meva alcova.
La pluja, demà, despertarà els xiprers.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «XXXVII».
LA PELL DE BRAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada