«Dins el bromall del temps»
Montserrat Comas Torrents



DINS EL BROMALL DEL TEMPS
MONTSERRAT COMAS TORRENTS

Carícia com de l’abril damunt les noves fulles, *
és la teva imatge,
que de nit i dia em ronda per la ment,
ets l’embruix que mai no es va perdre.

Et percebo en els còdols del camí
en aquells marges folrats de farigola
on els capvespres festejàvem,
érem infants jugant amb l’amor!

Avui el meu cos enyora la moixaina
que com perla viva vas embolcallar
dins la bretxa d’un volcà de besos
fent córrer lava xopa de passió.

Un vent irós de turmenta
va assolar els jorns d’aquells abrils
deixant-nos l’hivern amb glops de gebre
que penetrà en cada recó del cos.

I a poc a poc es perden els estímuls
en aquesta cursa exempta de trofeu
i enmig de les hores ja ferides
hem de fer el camí, envers un paradís ignot.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Els jacints».
LES HORES


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada