Paraula d'Espriu: Modalitat A

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Modalitat A - Poesia. Mostrar tots els missatges

«Somnis»
Anna Rispau i Falgàs - Montse Assens

SOMNIS
ANNA RISPAU I FALGÀS - MONTSE ASSENS

Brilla, dins l'únic / coneixement del negre, / l'or del meu somni.*

Els antics anhels
constel·len la pell dels jorns.
Bransoleig de llum.

A tocar d'un somni visc els meus dies esperançats de llibertat.
Clou en aquest deliri, la paraula que emmudeix davant d'uns ulls clucs
i a la pell tan sols traspua aquest silenci devastat de llum.

Abillats de sol
titil·len en el foscant.
Guspireig daurat.

A les palpentes acaricio la pell del bes que es rebel·la en mi
com un paratge a punt de desnuar-se davant la seva descoberta,
com l'or del meu somni.

Fulguren mesells
en el llòbrec abisme.
Bleix d'esperança.

Esdevé cant de lluita aquesta ceguesa a la que he estat sotmesa
dins l'abisme. Emergeix dins meu l'anhel de sobreviure en la foscor,
i als llavis se'm dibuixa contínuament un crit: Llibertat.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXVI».
PER AL LLIBRE DE SALMS D'AQUESTS VELLS CECS

«verd pineda centenari»
Juan Ruiz Rey

VERD PINEDA CENTENARI
JUAN RUIZ REY

Vaig patir molt, espiritualment s'entén,
perquè vaig patir per tots dos costats.*

verd pineda centenari
que adorm cicatrius,
ets llum dels meus records
i dormo per les teves ribes,
el camí que recorro
té una font d'argila,
i un pi jeu doblat
que rebrota les seves arrels,
verd pineda centenari
de tu sento soledat,
resisteixo dur camí
que m'aparta de la teva cadira,
verd pineda centenari
el teu vent és llibertat,
que encoratja el vell camí
de sospirs esgotats,
verd pineda centenari
on vaig veure la meva llum brillar,
no vull llàgrimes de penes
les penes neixen del mal.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. Bio-bibliografia de Salvador Espriu,
de Santos Hernández. 3ª Edició bilingüe català/castellà, 1973.
LA PELL DE BRAU / LA PIEL DE TORO

«La diversitat i l'amor»
Liudmila Liutsko

LA DIVERSITAT I L'AMOR
LIUDMILA LIUTSKO

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.*

Diversos són els animals i diversos els moviments,
i han convingut molts gestos a un sol amor.

Diverses són les flors i diverses són les olors
i han convingut moltes llavors a un sol amor.

Diverses són les terres i diverses són les formes
i han convingut molts espais a un sol amor.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXX».
LA PELL DE BRAU

«El caminar de la consciència»
Mercè Amat i Ballester

EL CAMINAR DE LA CONSCIÈNCIA
MERCÈ AMAT I BALLESTER

                    Quin preu? La vida.
                    Si volies pagar-lo,
                    la salvaries. *

Una mirada, que camina i no defuig
el seguici de les hores enmig dels clarobscurs,
ens convida a acceptar tothora la juguesca
sense polir-ne les arestes per a no malbaratar-la,
com ho fan els somnis dins la nit
plens de l'alba que contenen els capvespres
en silenci i sense pressa.

Se'ns endú a viure.
Endins la densitat de la terra ens arrossega.
I, nosaltres, que som els caminants
i estem cansats,
i duem inscrita una nostàlgia inquieta
del paradís perdut a la consciència,
anem pressentint quin és l'últim camí
que atorga nom a tot i, a la fi, ens allibera.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Fragment XXXII».
FORMES I PARAULES

«Nostra lluita»
Lídia Escoda Assens

NOSTRA LLUITA
LÍDIA ESCODA ASSENS

Hem rebut en el rostre l'alè del vent nocturn *
que ens encomana força al llarg d'aquesta lluita
que fa tants anys que dura que ja he perdut el compte
dels dies i les nits perdudes vora el foc;
de tots aquells instants on va vèncer la por
d'haver de sucumbir en mans del fosc poder
que amb crits amenaçava de matar nostre somni
d'alliberar la terra de tan punyents cadenes.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XIII».
LA PELL DE BRAU

«Vetllarem per aquesta dissortada pàtria»
Ricard Cabré Roigé

VETLLAREM PER AQUESTA DISSORTADA PÀTRIA
RICARD CABRÉ ROIGÉ

Vetllarem per aquesta "pobra, bruta, trista, dissortada pàtria" *
que ens avergonyeix i ens estimula per inèdits senders
i declararem la pau als quatre vents, una pau ben guanyada
tot defugint la melangia, el rancor i el desesper.

Ens hem aixoplugat massa temps sota l'ombra
d'arbres altius que ens negaven el sol i l'alè
i hem marcat el pas al ritme de forana tropa
sota lleis injustes que derogaven furs i drets.

Prou sentim l'esgarip que ens puja per les venes
i es clou en un silenci absurd de rames mortes.
Vomitarem el gemec que ens remou les tempres
i el plany alterós d'una persistent derrota.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR

«Talent únic en armes verbals aixecat»
Albert Guiu Bagés

TALENT ÚNIC EN ARMES VERBALS AIXECAT
ALBERT GUIU BAGÉS

Jo et vaig somniar majestat invisible *
sota una lluna plena dels teus versos,
intuint una grandesa digna de l'infinit
als espills en què et mirares els savis ulls.

Ulls viatgers vers l'infinit d'horitzons
traçats amb mà d'artista únic,
i sensibilitat de qui sap viatjar amb mots,
i explicar els fantàstics èxodes de paraules
a qui vulgui llegir una obra immortal.

Majestat de la pàtria de les lletres immortals
de posat seriós i ment de llum de lluna,
llegeixo sota l'almanac dels teus cent anys
que fores carn de conviccions fermes,
i talent únic en armes verbals aixecat
en el nom de la preuada Cultura Catalana.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Arbre».
LES HORES

«Els colors de la nostra Pàtria»
Clara Viñas Palou

ELS COLORS DE LA NOSTRA PÀTRIA
CLARA VIÑAS PALOU (13 anys)

Les paraules són
forques d'on a trossos
penjo la raó. *

La nostra pàtria
coberta de camps daurats,
d'ordi i de blat.

De camps farcits de gallarets
roses, blancs i vermells
abracen Montserrat.

De mar turquesa,
sorra blanca, pins i vinyes
amaneixen la nostra costa.

De neu blanca... cobreix
valls, muntanyes i pobles del Pirineu.

La nostra llengua, el Català,
balla de boca en boca
creant paraules boniques i nostrades.

Aquesta és la nostra pàtria!
No tenim res a envejar,
ni la llengua ni el paisatge,
mai no ens seran robats!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES

«Realitats»
Emília Illamola Ganduxé

REALITATS
EMÍLIA ILLAMOLA GANDUXÉ

Tornem pel record dels vells passos *
examinem el perquè et vaig exigir
la veritat aquell dia, pensant
que seria una victòria i que en tindria prou.
Perquè no vaig veure que no era el moment,
in perquè em va semblar que aquell lloc,
on vaig aguantar tant de temps,
era el lloc des d'on podia lluitar.
Després, vaig saber que m'havies enganyat,
que tot allò, no havia servit per a res.
I ara, ja no ho sé, si podria confiar en tu
ni si et podria creure, una altra vegada.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XLV».
LA PELL DE BRAU

«Foc d'estiu»
Mireia Garcia Crevillén

FOC D’ESTIU
MIREIA GARCIA CREVILLÉN (8 ANYS)

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre país tan desarbrat *

On és el roig de les flors,
les agulles fines del pi,
el verd suau de les oliveres,
i el groc de la ginesta?
Després que mans cruels
encengueren el bosc,
cap color ja no hi brilla,
tot és foscor de pols i cendra

El meu cor està molt trist,
però el bosc em diu que no plori;
m'explica que ell lluitarà
perquè aviat tot torni a reverdir;
la fortalesa de la nostra terra
cap foc no la pot destruir.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Possible introducció a un epitalami».
PER A LA BONA GENT

«Encara no sé...»
Arnau Garcia Crevillén

ENCARA NO SÉ...
ARNAU GARCIA CREVILLÉN (7 ANYS)

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots *

Encara no sé...
per què els ocells poden volar,
per què les muntanyes són tan altes,
per què les mares fan tantes rentadores,
ni per què les mosques són tan empipadores...

Tampoc no sé, encara,
per què els oceans són tan grans,
per què de les branques neixen fulles verdes,
per què l'avi porta ulleres i té cabells blancs,
ni per què el pare treballa tant...

Els meus set anyets
ignoren encara moltes coses de la vida,
però les podran aprendre molt aviat;
tenen el desig i la gosadia de preguntar,
tenen un immens afany d’estimar.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES

«Papallona solitària»
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany

PAPALLONA SOLITÀRIA
AINHOA CAMPOY GARCIA-CAMPMANY (11 ANYS)

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats *

En tronc sec i aspre,
s'hi recolzava papallona
blanca i esvelta,
però trista i solitària;
a les ales no hi duia
cap ferm missatge,
cap esclat de color...
Quan un matí d'estiu
se li aproparen altres ales
per oferir-li generoses
filaments de companyia,
s'emplenà de bells colors;
descobrí l'amistat,
conegué la felicitat!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera de Salvador Espriu».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR

«La paraula vera»
Glòria Bosch i Morera

LA PARAULA VERA
GLÒRIA BOSCH I MORERA

No provis de tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit. *

Llavis que diuen mots
que el vent s'emporta.
Paraules que voleien,
que ningú escolta.

Per l'aire van, errants,
sense trobar el destí
com coloms missatgers
que han perdut l'instint.

Que distret el pensament
que la paraula oblida!
Desapareix al moment
de la memòria esquiva.

Però la paraula de veres, la definitiva
és la que escriu el vers —és sang la tinta—
no l'esborra ningú.
Ningú no oblida.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XL».
SETMANA SANTA

«Laia»
Marçal Galan

LAIA
MARÇAL GALAN (12 ANYS)

"...i deia
molt suaument els nostres
petits noms i ens somreia" *

La veig de tant en tant, però últimament la tinc molt present.
Només pensar-hi em fa sentir imprescindible.
Tant si està contenta com trista o té un dia malhumorat
no puc deixar de mirar-la i pensar... quin futur més imprevisible.

El seu somriure és un tresor sense preu que mai ha de ser apagat,
Les seves galtes toves i flonges em recorden moments inoblidables,
Els seus ulls grossos com taronges es claven com urpes a la novetat.
Necessita tocar-ho, mossegar-ho, llançar-ho i després...
amb molta insistència, t'ho torna a demanar.

Ella és el futur d’aquesta terra.
És la generació de la llibertat, que em fa sentir privilegiat
cada cop que estira la mà i no s’estranya.
Em fa pensar amb tot el que hem de lluitar,
perquè mai puguin matar una llengua.

Per tots aquests infants que no volen cedir,
hem de procurar que no perdin la seva identitat.
Per això, catalans, no podem perdre el nostre camí.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Les roses recordades».
Les ombres, el riu, el somni perdut. EL CAMINANT I EL MUR

«Versos de consol»
Aurora Marco i Arbonés

VERSOS DE CONSOL
AURORA MARCO I ARBONÉS

Cansat de tants versos que no fan companyia, *
de l’orfeó de grills que canten a la lluna
i dels mots que s’esbomben sense aportar consol,
dels monòlegs que escanyen el gust de la conversa
i del gran rebombori d’òrfenes paraules
que jeuen a la terra amb dríngoles de mort,
ja no vull més que versos que pouin ben endins,
que acabdillin el clam d’autèntica justícia,
que apuntalin els drets i el tarannà d’un poble.
i que siguin un bàlsam pel sofriment del món.

Vull versos de colors, de riures i de contes,
lleugers com un vela en un vaixell d’argent,
cançons de benvinguda, d’acolliment, de vida,
compassives i fèrtils, amb gust de bona terra.

Cansat estic de versos que no arriben al cor.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t’agradarà».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR

«La pluja cau...»
Tai Salvadó Fontserè

LA PLUJA CAU...
TAI SALVADÓ FONTSERÈ (12 ANYS)

Quan et sentis cridat
pels corns de caça,
ja per sempre seràs
del fosc reialme. *

La pluja cau sobre la rosa solitària del jardí,
mentre la foscor de la nit s'emporta tots els colors
i queda un món negre,
solament il·luminat per les estrelles.

Les ones ressonen en xocar contra les roques,
una barca al mig d'una tempesta,
va a la deriva amb absoluta solitud,

Els pètals de les flors dels prats,
ballen per l'aire,
emportats pel vent,
mentre el cel es tenyeix de robins.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó del triomf de la nit».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR

«Temps de silencis»
Núria Niubó i Cabau

TEMPS DE SILENCIS
NÙRIA NIUBÓ I CABAU

I els qui seuen en el silenci i són ells el silenci, *
rauen pacients en l’espera de l’equilibri del temps.
Llargues estores de blat, de sorra, de terra humida,
d’onades de blau verdós coronades de puresa,
els respecten, doncs són ells i la seva essència
qui ens han de retornar als orígens de pau i ordre.
El seu silenci regnarà en esperits nobles i serens
per un temps sense mesura ni obstacles.
La veu renaixerà en la plenitud del seny,
i el seu discurs serà el nostre.

Arreu del món descobrirem amb amor
que la veritat i la justícia són lleugeres com el silenci.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Delta del Nil».
FRAGMENTS, VERSOTS. INTENCIONS. MATISOS

«Mens agitat molem»
Elena Bonals Barberà

MENS AGITAT MOLEM
ELENA BONALS BARBERÀ

Cisternes seques esdevenen cims *
com molts de llibres omplen els prestatges,
i les roselles fan vermell el camp.
El nostre cap pot moure les muntanyes.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA

«Etèria ombra viatgera»
Encarna Romero

ETÈRIA OMBRA VIATGERA
ENCARNA ROMERO

No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol *
On vas amb tanta pressa eteri núvol viatger?
Segueixo, mirant al cel, la teva lleugera ombra.
Em perdo en els teus suaus tons de grisos.
Porta'm on sigui que t'empenyi el vent.
Potser a un lloc molt lluny d'aquí,
on jo pugui somiar tranquil·la.
Junts ballarem la dansa dels bojos.
Sobrevolarem terres llunyanes i mars profunds.
Tu, només mostra'm el camí que he de seguir.
Seguiré com un humil gos obedient
aquesta gegantina ombra que és mapa,
és esperança, és frescor, és direcció.
Sigues tu la brúixola de la meva vida sense rumb.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA

«Retroversió»
Pilar Campmany i Piqué

RETROVERSIÓ
(Oració en la teva mort)
PILAR CAMPMANY I PIQUÉ

Quan roures enyorosos *
m’entelen els ulls i els sentiments
amb missatge de melangia,
quan desdibuixen els verds marins
per tant com et trobo a faltar,
inverteixo el pas del temps
i et retrobo a poc a poc…
Tanco les parpelles amb força,
bec a glops el regal de la memòria,
i t’abraço molt fort amb el pensament;
cap ganivet no gosa esquinçar-me
un record tan potent.
Arrecerada en remembrances,
se m’encalma el dolor de l’absència
i el cor em troba la pau perduda;
la llàgrima que em xisclava dins el pit
resta callada… sense cap crit.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Oració en la teva mort».
LES HORES

Pàgines