Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edgar Cotes i Argelich. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Edgar Cotes i Argelich. Mostrar tots els missatges

«Secrets»
Edgar Cotes i Argelich



SECRETS
EDGAR COTES I ARGELICH (15 ANYS)

     L'aigua, la terra, l'aire, el foc són seus, si s'arrisca d'un cop a ser qui és.* Però no s’arriscà, qui sap si per covardia o per indiferència. Fins aleshores, la gent havia atribuït el fet de tenir les orelles punxegudes i la seva pell blanca a un capritx genètic. Ningú no s’havia adonat que era diferent de la resta. I va viure en pau entre els humans. Fins que fou descobert. Passà d’improvís, utilitzant la seva màgia accidentalment. Intentà fugir, malgrat que fou caçat tan ràpidament com un conill. Va ser escrutat milers de vegades en laboratoris, talment com un conillet d’Índies. Inútil. Només hi havia una única explicació: havia de ser un elf. Res més podia justificar-ho. Si era així, ell era un secret per a la humanitat. I, si es descobrís, hauria significat el caos. Per aquest motiu, fou tancat en la presó més fosca, al lloc més recòndit del planeta on ningú no pogués trobar-lo. Mai més. Tot i així, no estava sol. L’acompanyaven un vampir, un gegant i un centaure.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Indesinenter».
LES CANÇONS D’ARIADNA


«Pobres diables»
Edgar Cotes i Argelich



POBRES DIABLES
EDGAR COTES I ARGELICH (15 ANYS)

Salvàvem els mots de la nostra llengua, el meu poble i jo. (1)
Els diables ignorants se’ls volien emportar.
Els amos de les paraules lluitaren contra les tenebres.
Llum contra foscor. Però els diables eren forts.
Vivaces aus de rapinya els ajudaren en la seva empresa.
La batalla va ser àrdua i sagnant. I els dimonis van vèncer.
I els amos van alçar el vol. I van anar lluny, molt lluny.
I els mots es van mantenir invisibles entre la foscor.

Com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra! (2)
Però arribà, la llum aconseguí renéixer d’entre les cendres.
Malgrat tot, aquesta amb el pas del temps s’ha anat atenuant.
I ara, els dimonis tornen i volen apoderar-se dels mots.
Dividir les nostres paraules és la seva nova estratègia.
No ho aconseguiran. Els amos de les paraules ens mantindrem units.
I, si no, haurem d’alçar el vol. I anirem lluny, molt lluny.
I salvarem els mots de la nostra llengua. I del nostre poble. I jo.

o0O0o

(1) (Cita): Salvador Espriu. «El meu poble i jo».
LES CANÇONS D’ARIADNA
(2) (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA