EL CAMINANT DEL MUR
JOSEP ESTRUEL FILELLA
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort. *
i em quedaré aquí fins a la mort. *
He trobat una agenda. Era molt antiga, molt bruta i hi faltava una tapa. A dins hi havia un bitllet de tramvia, una llista amb els preus en pessetes i números de telèfon de quan eren de set xifres. En arribar a casa, per distreure’m, he anat trucant a aquells números que gairebé no es veien.
A l’un em deien que m'equivocava; a un altre, que el senyor havia sortit a comprar tabac i encara no havia tornat. Després, una senyora morta, tres ancians que no sentien res i un senyor mal educat que em deia que no el molestés perquè estava treba-llant. Quan vaig trucar al darrer número ja era l'hora de sopar. Allà semblava que posava Laura. Laura? Laura?
—Laura, miri, que m’he trobat una agenda molt antiga, molt bruta i hi falta una tapa...
Tot sorprès, escolto: "Pau, ets tu! Sí que has trigat a trucar! On eres? Que no sabies que t’estava esperant?"
A l’un em deien que m'equivocava; a un altre, que el senyor havia sortit a comprar tabac i encara no havia tornat. Després, una senyora morta, tres ancians que no sentien res i un senyor mal educat que em deia que no el molestés perquè estava treba-llant. Quan vaig trucar al darrer número ja era l'hora de sopar. Allà semblava que posava Laura. Laura? Laura?
—Laura, miri, que m’he trobat una agenda molt antiga, molt bruta i hi falta una tapa...
Tot sorprès, escolto: "Pau, ets tu! Sí que has trigat a trucar! On eres? Que no sabies que t’estava esperant?"
o0O0o
* Cita: Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. A: EL CAMINANT I EL MUR
