I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats *
En tronc sec i aspre,
s'hi recolzava papallona
blanca i esvelta,
però trista i solitària;
a les ales no hi duia
cap ferm missatge,
cap esclat de color...
Quan un matí d'estiu
se li aproparen altres ales
per oferir-li generoses
filaments de companyia,
s'emplenà de bells colors;
descobrí l'amistat,
conegué la felicitat!
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera de Salvador Espriu». El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR