EL MAR I LA TERRA
ÀLEX BIOSCA FARRÉS (12 ANYS)
No convé que diguem el nom *
Tan misteriós, tan lliure és el mar
que amaga un somriure d'infant daurat.
I les ones que xoquen
contra la terra estimada
formant escuma més bella, més tendra
que desapareixen del no res.
I la terra preciosa sent assetjada
en aquell instant.
Però la nostra terra no es pot comprar
ni amb tot l'or,
perquè no perdrem la nostra llengua
MAI!
I lluitarem fins a la mort sense por,
amb totes les nostres forces.
lluitar units per un objectiu comú
deixant el passat i pensant en el futur
deixant de banda els prejudicis
perquè units, som...
invencibles!
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «XXXVIII».
LA PELL DE BRAU
