«El místic gresol del poeta» Encarna Romero

---

EL MÍSTIC GRESOL DEL POETA
ENCARNA ROMERO

          Fer versos, o no és res o és una de les més arriscades aventures en què pot endinsar-se l'esperit de l'home. *

     Així com els antics alquimistes preparaven les seves misterioses fórmules en ocultes alcoves, també el poeta treballa, incansablement, en la seva poció màgica: la poesia. La terapèutica poesia expulsa dolors antics quan els vomita en agres versos. Ressuscita desesperançades esperances. Fa que un dia plujós adquireixi bellesa i dolça malenconia: paraigües negres que es creuen, sostres mullats que es renten, calçades relliscoses que brillen. La poesia neix a partir d'una misteriosa fórmula que inclou, entre altres coses: subtil inspiració, sensibilitat a flor de pell, profunda introspecció, fèrtil imaginació i, sobretot, un cor que batega amb l'Univers.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. Resposta a un article de Jordi Maluquer, defensant l'obra poètica del seu amic i poeta Joan Vinyoli.

---

«Armari» Encarna Romero

---

"Armari"
ENCARNA ROMERO

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Armari».
LES CANÇONS D’ARIADNA

---

«Etèria ombra viatgera» Encarna Romero

---

ETÈRIA OMBRA VIATGERA
ENCARNA ROMERO

No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol *
On vas amb tanta pressa eteri núvol viatger?
Segueixo, mirant al cel, la teva lleugera ombra.
Em perdo en els teus suaus tons de grisos.
Porta'm on sigui que t'empenyi el vent.
Potser a un lloc molt lluny d'aquí,
on jo pugui somiar tranquil·la.
Junts ballarem la dansa dels bojos.
Sobrevolarem terres llunyanes i mars profunds.
Tu, només mostra'm el camí que he de seguir.
Seguiré com un humil gos obedient
aquesta gegantina ombra que és mapa,
és esperança, és frescor, és direcció.
Sigues tu la brúixola de la meva vida sense rumb.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA

---