EN EL SILENCI DE LA TARDA
EMPAR SÁEZ
En el silenci de la tarda i el seu pas *
s’adorm l’instant en el trànsit fugaç de l’ombra,
en la llum que els ocells dispersen amb el seu cant.
Hem heretat, però, la nit sense paraules,
la pàgina buida del temps, les hores aspres,
la set del pedregam.
Hem vist com les aus volen sobre el mateix pany de mar,
fan cercles sobre la mateixa roca malva
i no van més enllà de l’aire buit d’enlloc.
Fa dies que no plou.
La pluja antiga resta en un minso bassal d’aigua
on s’abeuren els ocells;
un home vell s’ajup, en qualsevol carrer
on la blava nit s’enfosca,
i beu talment del mateix toll d’aigua.
* (Cita): Salvador Espriu. «XXXV».
LLIBRE DE SINERA
