«El color dels somnis»
Marta Villar i Ametller



EL COLOR DELS SOMNIS
MARTA VILLAR I AMETLLER

     El sol ha anat daurant el llarg somni de l'aigua. Lluny, enllà de la mar, se'n va la meva barca. * La tassa em crema entre les mans. Mar i cel, olor que mulla de sal els meus llavis. Dolça olor a cafè sense sucre. Les gavines alçant el vol, el reflex del mar, cases pintades de blau. Aquest és el fons blanc dels meus contes. Camins d'ametllers i blat fins al mar. Fulles seques i torrades. Crits de nens des de la platja. Roques blanques i nues, troncs salats, crancs ballant dins l'aigua. Brisa i ombra. Una fotografia de velocitat lenta.

     Segueixes somniant. Dia i nit recollint la meva olor entre els teus dits. Foscor, el color del cel quan està trist. Una imatge descalça. Camines amb l'aigua entre la cintura. Camines mar endins, on els somnis es fan realitat. Allà on l'aigua és transparent com l'ànima. Abraces el reflex de la lluna des del cor del mar, on la música de les ones hipnotitza. Seguint el cant de les sirenes encantades. Allà on tenir tant a perdre és màgic. Ets feliç, confessa-ho.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Cançó del matí encalmat».
Cançons de la roda del temps. EL CAMINANT I EL MUR


2 comentaris:

  1. què maco, Marta.... un dia llegiré un llibre teu, i després un altre, i un altre, i un altre... tinc ganes de veure't!

    ResponElimina