VIDES DESASTRADES
MERCÈ BELLFORT
Una forta manotada a l'esquena em va aturar, quan travessava un carrer *. Feia temps que no m'acostava per aquell barri ple de meuques i, en sentir el cop sec a l'esquena, vaig pensar: "Pep, has begut oli, t'han ben enxampat!"
Com sempre, anava massa lluny. En Brutus, un amic de la infància, m'havia reconegut. En girar-me també el vaig reconèixer, tot i els quilos que havia afegit al seu cos robust. Feia basarda, però en adreçar-me unes paraules plenes de complicitat em vaig asserenar. Malgrat que tots dos sabíem què buscàvem al barri, vam entendre que un retrobament tan inesperat com aquell mereixia celebrar-ho amb unes copes. Més tard, després d'haver-nos posat al corrent de les nostres desastrades vides, aniríem per feina.
En tombar el carrer una mà suau a l'esquena em va aturar. Tot seguit em convidà a travessar la porta del plaer. Hi vaig entrar. A hores d'ara, però, encara lluito per trobar la sortida.
Com sempre, anava massa lluny. En Brutus, un amic de la infància, m'havia reconegut. En girar-me també el vaig reconèixer, tot i els quilos que havia afegit al seu cos robust. Feia basarda, però en adreçar-me unes paraules plenes de complicitat em vaig asserenar. Malgrat que tots dos sabíem què buscàvem al barri, vam entendre que un retrobament tan inesperat com aquell mereixia celebrar-ho amb unes copes. Més tard, després d'haver-nos posat al corrent de les nostres desastrades vides, aniríem per feina.
En tombar el carrer una mà suau a l'esquena em va aturar. Tot seguit em convidà a travessar la porta del plaer. Hi vaig entrar. A hores d'ara, però, encara lluito per trobar la sortida.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «Barris baixos».
ARIADNA AL LABERINT GROTESC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada