DIES I SOLS PERDUTS
JOSEP CASALS I ARBÓS
...No estimo
res més, excepte l'ombra
viatgera d'un núvol.
El lent record dels dies
que són passats per sempre. (1)
En aquest punt ha tancat el llibre, s'ha tret les ulleres i ha mirat lluny a través de la finestra. Surt el sol. Els arbres vinclen a mercè d'aquell vent gèlid que ha sentit en la cara a primera hora, quan ha sortit amb els gossos. Fa poc que ha avivat el foc de la llar i ara ja en percep l'escalfor que reconforta. L'oreig s'ha endut les cabòries de la nit, ha deixat un lloc buit. Seria un bon moment per tractar d'escriure el que sent quant sent amb ella, això el té capficat perquè mai no troba les paraules capaces. També podria mirar d'avançar en la recerca de l'equació universal, la seqüència de fórmules que ha de conduir a la solució final a partir de qualsevol plantejament inicial. Finalment, però, decideix tornar a obrir el llibre per una pàgina qualsevol i llegir-ne un fragment a l'atzar:
...Els meus ulls ja no saben
sinó contemplar dies
i sols perduts...(2)
o0O0o
(1) (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA
(2) (Cita): Salvador Espriu. «IV».
CEMENTIRI DE SINERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada