DISTÀNCIA
M. PILAR NAVARRO MORTE
Quan et perdis endins del desert de la tarda i t'assedegui el blau de la mar tan llunyana, et sentiràs mirat per la meva mirada. * Serà el meu esguard despullant el teu record en el silenci espès de l'absència per recuperar la nuesa del teu cos i poder resseguir l'amor en els plecs del meu desig. En la distància em fondré amb tu, com la sorra i l'aigua ho fan on trenquen les ones i cremaràs en el foc abrusador dels meus ulls que et dibuixaran com un miratge en el desert de la tarda. Cap pluja no apagarà el nostre incendi ni encalmarà el neguit.
I aleshores, quan negat al plor, al plany, al crit, vençut i perdut, busquis la serenor en l'horitzó, em descobriràs mar enllà; en aquella cala llunyana on vàrem amagar un trosset d'ànima per no perdre-la tota, i em sentiràs propera, sense deixar-te la mà ni desfer la darrera abraçada.
I aleshores, quan negat al plor, al plany, al crit, vençut i perdut, busquis la serenor en l'horitzó, em descobriràs mar enllà; en aquella cala llunyana on vàrem amagar un trosset d'ànima per no perdre-la tota, i em sentiràs propera, sense deixar-te la mà ni desfer la darrera abraçada.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «Parlament d'Esther (fragment)».
PRIMER HISTÒRIA D'ESTHER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada