ANHELADA LLIBERTAT
FERRAN PLANELL I COFLENT
— Els homes no poden ser, si no són lliures * —ja ho va dir el poeta.
— Doncs de ser així, en el poema escrit amb els versos de la història, pocs homes haurien pogut ésser...
— O sí.
— Pretens ignorar que els humans ens hem caracteritzat sempre per la constant repressió als seus semblants?
— No pas, doncs seria com negar l’existència dels esclaus. Però fins i tot ells, per sobreviure en l’esclavitud, necessitaven mantenir encesa una espurna de llibertat en el seu interior.
— Veig que quan parles d’esclaus ho fas en passat...
— ... tens raó, he equivocat el temps verbal. Encara per a massa gent, no deixa de ser un somni, la llibertat.
— Doncs de ser així, en el poema escrit amb els versos de la història, pocs homes haurien pogut ésser...
— O sí.
— Pretens ignorar que els humans ens hem caracteritzat sempre per la constant repressió als seus semblants?
— No pas, doncs seria com negar l’existència dels esclaus. Però fins i tot ells, per sobreviure en l’esclavitud, necessitaven mantenir encesa una espurna de llibertat en el seu interior.
— Veig que quan parles d’esclaus ho fas en passat...
— ... tens raó, he equivocat el temps verbal. Encara per a massa gent, no deixa de ser un somni, la llibertat.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «XXXVIII».
LA PELL DE BRAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada