MIRATGE
MERCÈ BAGARIA
Oblido dolçament les ones i les hores, *
el temps que em vaig bressolar al teu mar,
entre llençols d’escuma, ajaçada,
somniant amb coixí de sal.
L’ham em clavares a la ganya.
El miratge es dissipà.
L’aigua perdé transparència
mentre hi vessava la sang
d’aquesta ferida absurda,
perquè tu no em volies cap mal;
la culpa és de la vida avorrida
que ens impel·leix a jugar.
Sense lluna, la nit és més fosca,
la solitud es fa immensa,
l’espera, una tortura incessant.
En suspens, deixaré la memòria,
ja despuntarà el sol demà.
* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè l’entonis amb compassiu amor».
LES HORES
