«Planeta Terra»
Marta Guerrero Oñatevia




"PLANETA TERRA"
MARTA GUERRERO OÑATEVIA

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Foc d'estiu»
Mireia Garcia Crevillén



FOC D’ESTIU
MIREIA GARCIA CREVILLÉN (8 ANYS)

Durant el llarg estiu hem vist cremar molts boscos
al nostre país tan desarbrat *


On és el roig de les flors,
les agulles fines del pi,
el verd suau de les oliveres,
i el groc de la ginesta?
Després que mans cruels
encengueren el bosc,
cap color ja no hi brilla,
tot és foscor de pols i cendra

El meu cor està molt trist,
però el bosc em diu que no plori;
m'explica que ell lluitarà
perquè aviat tot torni a reverdir;
la fortalesa de la nostra terra
cap foc no la pot destruir.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Possible introducció a un epitalami».
PER A LA BONA GENT


«Encara no sé...»
Arnau Garcia Crevillén



ENCARA NO SÉ...
ARNAU GARCIA CREVILLÉN (7 ANYS)

Deso a poc a poc
dintre de la capsa
tots els meus ninots *


Encara no sé...
per què els ocells poden volar,
per què les muntanyes són tan altes,
per què les mares fan tantes rentadores,
ni per què les mosques són tan empipadores...

Tampoc no sé, encara,
per què els oceans són tan grans,
per què de les branques neixen fulles verdes,
per què l'avi porta ulleres i té cabells blancs,
ni per què el pare treballa tant...

Els meus set anyets
ignoren encara moltes coses de la vida,
però les podran aprendre molt aviat;
tenen el desig i la gosadia de preguntar,
tenen un immens afany d’estimar.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Perquè un dia torni la cançó a Sinera».
LES HORES


«Papallona solitària»
Ainhoa Campoy Garcia-Campmany



PAPALLONA SOLITÀRIA
AINHOA CAMPOY GARCIA-CAMPMANY (11 ANYS)

I em perdo i sóc, sense missatge, sol,
enllà del cant, enmig dels oblidats *


En tronc sec i aspre,
s'hi recolzava papallona
blanca i esvelta,
però trista i solitària;
a les ales no hi duia
cap ferm missatge,
cap esclat de color...
Quan un matí d'estiu
se li aproparen altres ales
per oferir-li generoses
filaments de companyia,
s'emplenà de bells colors;
descobrí l'amistat,
conegué la felicitat!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera de Salvador Espriu».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«El riu»
Cinta Pons Domingo



EL RIU
CINTA PONS DOMINGO

Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret”...*


     Vam arribar a la vora de l'aigua, panteixant després de la corredissa a través del bosc. Em vaig mirar el braç esgarrinxat, la sang rajava brillant i calenta, però jo no notava dolor. El riu baixava brau i amenaçador. Les roques negres formaven una gola que amplificava el seu rugit lúgubre. El Jan mirava fixament el remolí als nostres peus. Jo mirava al Jan. Rere nostre les veus s'anaven apropant incansables: "Jan...! Jordi!..." Ens vam donar la mà i sense mirar-nos vam murmurar tots dos alhora: "Ens mantindrem fidels..."

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Assaig de càntic en el temple».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«La paraula vera»
Glòria Bosch i Morera



LA PARAULA VERA
GLÒRIA BOSCH I MORERA

No provis de tocar-me
cap mot, si et sembla trist.
Prou saps que no podries:
el que he escrit és escrit. *


Llavis que diuen mots
que el vent s'emporta.
Paraules que voleien,
que ningú escolta.

Per l'aire van, errants,
sense trobar el destí
com coloms missatgers
que han perdut l'instint.

Que distret el pensament
que la paraula oblida!
Desapareix al moment
de la memòria esquiva.

Però la paraula de veres, la definitiva
és la que escriu el vers —és sang la tinta—
no l'esborra ningú.
Ningú no oblida.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XL».
SETMANA SANTA


«Laia»
Marçal Galan



LAIA
MARÇAL GALAN (12 ANYS)

"...i deia
molt suaument els nostres
petits noms i ens somreia" *

La veig de tant en tant, però últimament la tinc molt present.
Només pensar-hi em fa sentir imprescindible.
Tant si està contenta com trista o té un dia malhumorat
no puc deixar de mirar-la i pensar... quin futur més imprevisible.

El seu somriure és un tresor sense preu que mai ha de ser apagat,
Les seves galtes toves i flonges em recorden moments inoblidables,
Els seus ulls grossos com taronges es claven com urpes a la novetat.
Necessita tocar-ho, mossegar-ho, llançar-ho i després...
amb molta insistència, t'ho torna a demanar.

Ella és el futur d’aquesta terra.
És la generació de la llibertat, que em fa sentir privilegiat
cada cop que estira la mà i no s’estranya.
Em fa pensar amb tot el que hem de lluitar,
perquè mai puguin matar una llengua.

Per tots aquests infants que no volen cedir,
hem de procurar que no perdin la seva identitat.
Per això, catalans, no podem perdre el nostre camí.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Les roses recordades».
Les ombres, el riu, el somni perdut. EL CAMINANT I EL MUR


«Versos de consol»
Aurora Marco i Arbonés



VERSOS DE CONSOL
AURORA MARCO I ARBONÉS

Cansat de tants versos que no fan companyia, *
de l’orfeó de grills que canten a la lluna
i dels mots que s’esbomben sense aportar consol,
dels monòlegs que escanyen el gust de la conversa
i del gran rebombori d’òrfenes paraules
que jeuen a la terra amb dríngoles de mort,
ja no vull més que versos que pouin ben endins,
que acabdillin el clam d’autèntica justícia,
que apuntalin els drets i el tarannà d’un poble.
i que siguin un bàlsam pel sofriment del món.

Vull versos de colors, de riures i de contes,
lleugers com un vela en un vaixell d’argent,
cançons de benvinguda, d’acolliment, de vida,
compassives i fèrtils, amb gust de bona terra.

Cansat estic de versos que no arriben al cor.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «De tan senzill, no t’agradarà».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


«Espriu eròtic?»
rnbonet




"ESPRIU ERÒTIC"
rnbonet

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «A l’alba».
LES HORES