«Laia» Marçal Galan

---

LAIA
MARÇAL GALAN (12 ANYS)

"...i deia
molt suaument els nostres
petits noms i ens somreia" *

La veig de tant en tant, però últimament la tinc molt present.
Només pensar-hi em fa sentir imprescindible.
Tant si està contenta com trista o té un dia malhumorat
no puc deixar de mirar-la i pensar... quin futur més imprevisible.

El seu somriure és un tresor sense preu que mai ha de ser apagat,
Les seves galtes toves i flonges em recorden moments inoblidables,
Els seus ulls grossos com taronges es claven com urpes a la novetat.
Necessita tocar-ho, mossegar-ho, llançar-ho i després...
amb molta insistència, t'ho torna a demanar.

Ella és el futur d’aquesta terra.
És la generació de la llibertat, que em fa sentir privilegiat
cada cop que estira la mà i no s’estranya.
Em fa pensar amb tot el que hem de lluitar,
perquè mai puguin matar una llengua.

Per tots aquests infants que no volen cedir,
hem de procurar que no perdin la seva identitat.
Per això, catalans, no podem perdre el nostre camí.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Les roses recordades».
Les ombres, el riu, el somni perdut. EL CAMINANT I EL MUR

---