ESDEVENIR
MERCÈ GAMBÚS
Vinc a la nua sequedat de la terra.
Sóc ja silenci aprofundit. *
Tot queda enrere dins un laberint opac.
No hi ha frisança quan la terra
té gust a eternitat,
hi entrem amb els peus nus
empolsegats pel temps
i l’eco de la boira ressona a contracor.
S’estavellen a dentegades,
les mates resseques dels records
contra el rocam del vent,
i es desintegren en el llindar del cosmos.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «XXXIX».
LLIBRE DE SINERA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada