«Proclamar superbament»
Antònia Torrelles i Forcada



PROCLAMAR SUPERBAMENT
ANTÒNIA TORRELLES I FORCADA

...he mirat aquesta terra. *
Diré el teu nom de terra ufana, ungida
amb brots d’olor.
Diré el teu nom amb mots de cada dia,
que encenen foc.
Diré el teu nom amb cants de mar antiga,
camins d’enyor.
Diré el teu nom, un crit de gosadia,
arrel, bressol!
Diré el teu nom, ben alt, cristall, ferida
de trencs d’amor.

Vull aspirar les ràfegues –blat, vinya–,
que aroma, el sol.
Vull somniar-te palma, ben bastida
de gent d’honor.
PÀTRIA, sempre siguis beneïda!
Diguem-ho tots!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXIV».
LLIBRE DE SINERA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada