«Sota la closa eternitat del cel»
Pere Fornells i Miquel



SOTA LA CLOSA ETERNITAT DEL CEL
PERE FORNELLS I MIQUEL

Sota la closa eternitat del cel *
el fred de l’estiu o la calda de l’hivern
també m’esguarden. Matins allitats,
i petons ocults als descampats
d’ànimes solitàries
i el rebost de l’amor en conreus de secà
sense disbauxa, sense pecat,
tija roja de sang clara avergonyida,
desesperada, bruta, esmapodrida
creix igualment, car l’han llaurat.
Esperança o mala herba,
ni ella ho sap.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «I».
LA PELL DE BRAU


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada