POBRES DIABLES
EDGAR COTES I ARGELICH (15 ANYS)
Salvàvem els mots de la nostra llengua, el meu poble i jo. (1)
Els diables ignorants se’ls volien emportar.
Els amos de les paraules lluitaren contra les tenebres.
Llum contra foscor. Però els diables eren forts.
Vivaces aus de rapinya els ajudaren en la seva empresa.
La batalla va ser àrdua i sagnant. I els dimonis van vèncer.
I els amos van alçar el vol. I van anar lluny, molt lluny.
I els mots es van mantenir invisibles entre la foscor.
Com és llarg d'esperar un alçament de llum en la tenebra! (2)
Però arribà, la llum aconseguí renéixer d’entre les cendres.
Malgrat tot, aquesta amb el pas del temps s’ha anat atenuant.
I ara, els dimonis tornen i volen apoderar-se dels mots.
Dividir les nostres paraules és la seva nova estratègia.
No ho aconseguiran. Els amos de les paraules ens mantindrem units.
I, si no, haurem d’alçar el vol. I anirem lluny, molt lluny.
I salvarem els mots de la nostra llengua. I del nostre poble. I jo.
o0O0o
(1) (Cita): Salvador Espriu. «El meu poble i jo».
LES CANÇONS D’ARIADNA
(2) (Cita): Salvador Espriu. «Inici de càntic en el temple».
LES CANÇONS D’ARIADNA
Gràcies per l'elecció! :)
ResponEliminaAquí teniu el post al meu blog on informo sobre el concurs ARC-Espriu i el meu poema ;)
http://lamagiadeleslletres-cat.blogspot.com.es/2013/07/noticies-el-meu-poema-pobres-diables.html
Molt bona feina Edgar! no m'havia fixat en la teva vessant poètica, i la tens força treballada, m'agrada. No defalleixis.
ResponEliminaFerran
Si tens un sentiment a dins la poesia és la millor eina per fer-ho!! :) Visca les lletres
EliminaMagnífic!!
ResponEliminaAquest serà també el meu poema per la Diada al meu blog! ;)
ResponElimina