«Ara que sóc de sal i em bressola el vent...»
Toni Arencón i Arias



ARA QUE SÓC DE SAL I EM BRESSOLA EL VENT...
TONI ARENCÓN I ARIAS

—Moríem en tu o has mort amb nosaltres?
Ets aquí també, ja cançó acabada?
Si per tu sentim com el toc s’enlaira,
Que fosc han sonat les fosques campanes. *

Ara que sóc de sal i em bressola el vent
estiraré les cames al bell mig del pendent,
escriuré sobre la terra i els sentiments
i descriuré els silencis de la nostra gent.

Ara que sóc de sol, espigaré el meu cos
judicant goigs de marbres i d’emoció;
peroraré polzades d’amor i de passió
i floriré en flors blaves i fruits del bosc.

Ara que sóc de vent i sóc immensitat,
et cantaré havaneres d’escuma sota el cel,
[ amb pluja d’interior i arrels de marivent ]

Ara que sóc de tu i sóc eternitat
gaudiré als capvespres dels teus besos de mel
i tintaré d’atzurs l’arc breu del nostre mar.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXII».
FINAL DEL LABERINT


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada