«Un dia...»
Mireia Caballero Estruel



UN DIA...
MIREIA CABALLERO ESTRUEL (8 anys)

No estimo
res més, excepte l’ombra
viatgera d’un núvol. *

Un dia, la Mireia i en Roger sortien amb la bicicleta. Tenien gana, estaven a punt d’arribar a un pont, es feia fosc, i es van parar a sopar. La Mireia, mirant el cel com sempre, va dir-li al seu germà: “Roger, cada nit, si vols, pintarem un estel nou i els comptarem, perquè mai no en falti cap ni un dels que ahir hi havia, i així a poc a poc en quedarà el cel ple. I els pares ens diran pels colors quin és el que ens protegeix de qualsevol cosa. El taronja és el que diu que tu ets especial, i el blau serà el que faci que la tristesa sempre estigui ben lluny de tu i de mi. Veus aquest núvol? És el dels somnis. Va, puja, i des d’allà els pintarem. Véns, germanet?”

o0O0o


* Cita: Salvador Espriu. «II». A: CEMENTIRI DE SINERA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada