«La meva llengua»
Amadeu Lleopart i Costa



LA MEVA LLENGUA
AMADEU LLEOPART I COSTA

Quina petita pàtria, *
la meva llengua!
Ras i curt.
Però amb un xic d’esforç
ho arribaràs a entendre (se’n diu
voluntat). La vols, la voleu,
trinxada, reduïda, negada, abolida.
El medi nutritiu que em va alletar
i que dia a dia em permet pensar
i dir. Hi pertanyo, a la llengua.
La petita pàtria. Et parlo:
aleshores sóc. Senzillament, una frase
només d’aquest teixit enorme.
El vols, el voleu, desfet, el teixit,
pretèrit, inexistent.
La teva mirada té guspires de llum
a les pupil•les: sé que arribaràs
a entendre-ho (se’n diu humanitat).

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «II».
CEMENTIRI DE SINERA


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada