MOSSÈN SUBIRANA
IGNASI SOLER CABESTANY
Qui fa de guía és el més cec.* Tota la vida, mossèn Subirana, havia cuidat el ramat. Tenia fama d'estimar la terra, les persones i els llibres.
Ara, eren temps esquerps. Al poble hi havia mala maror. Dels pobles veïns, arribaven rumors d'estralls i malvestats.
Un soroll el va despertar.
Una escala interior de cargol anava de la rectoria a la sagristia. Tot i conèixer bé els topalls darrerament, no els recordava amb prou claredat.
Al darrer graó, veié el petit de ca l'Estruc que portava l'antiquíssim llibre de Salms a la mà. La xera, a la plaça, feia estona que cremava. Tenien ordres de destruir tots els llibres catalans.
D'una estrebada, li prengué el llibre. El noi caigué i picà de clatell. Semblava mort.
Fou un tret sec. Mossèn Subirana caigué com un drap. Cremor a l'estómac i gust de sang. Les darreres paraules foren recordades molt de temps: qui fa de guia és el més cec. La plaça porta el seu nom. Sortosament els temps canviaren. Ara, qui guia, no és cec.
Ara, eren temps esquerps. Al poble hi havia mala maror. Dels pobles veïns, arribaven rumors d'estralls i malvestats.
Un soroll el va despertar.
Una escala interior de cargol anava de la rectoria a la sagristia. Tot i conèixer bé els topalls darrerament, no els recordava amb prou claredat.
Al darrer graó, veié el petit de ca l'Estruc que portava l'antiquíssim llibre de Salms a la mà. La xera, a la plaça, feia estona que cremava. Tenien ordres de destruir tots els llibres catalans.
D'una estrebada, li prengué el llibre. El noi caigué i picà de clatell. Semblava mort.
Fou un tret sec. Mossèn Subirana caigué com un drap. Cremor a l'estómac i gust de sang. Les darreres paraules foren recordades molt de temps: qui fa de guia és el més cec. La plaça porta el seu nom. Sortosament els temps canviaren. Ara, qui guia, no és cec.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «I».
PER AL LLIBRE DE SALMS D'AQUESTS VELLS CECS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada