«El místic gresol del poeta»
Encarna Romero



EL MÍSTIC GRESOL DEL POETA
ENCARNA ROMERO

          Fer versos, o no és res o és una de les més arriscades aventures en què pot endinsar-se l'esperit de l'home. *

     Així com els antics alquimistes preparaven les seves misterioses fórmules en ocultes alcoves, també el poeta treballa, incansablement, en la seva poció màgica: la poesia. La terapèutica poesia expulsa dolors antics quan els vomita en agres versos. Ressuscita desesperançades esperances. Fa que un dia plujós adquireixi bellesa i dolça malenconia: paraigües negres que es creuen, sostres mullats que es renten, calçades relliscoses que brillen. La poesia neix a partir d'una misteriosa fórmula que inclou, entre altres coses: subtil inspiració, sensibilitat a flor de pell, profunda introspecció, fèrtil imaginació i, sobretot, un cor que batega amb l'Univers.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. Resposta a un article de Jordi Maluquer, defensant l'obra poètica del seu amic i poeta Joan Vinyoli.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada