EL PADRÍ ANDREU
LAURA TRIVES GARCIA
Suau i molt benigna damunt els amples camps.* Es lleva quan el gall canta. Arregla el bestiar, em desperta i fem el primer mossec. Comencem la jornada. Sempre pendent dels caps de broma, del vol dels ocells; predir els capricis de la natura és difícil. Si el ruc bramava, el temps canviava. Si hi havia bassetes al dematí, la pluja era pel camí...
Barret de palla, les mans escorxades pels jornals. La pell bruna i aspra, amb quatre tiges esblanqueïdes. Anava ben faixat. Manejar la dalla era dur.
Era cap de colla. Llaurava recte. Segava i garbellava quan tocava. El sol acabava de colrar les espigues. La terra, que tant estimava, quedava regada de suor i bons pensaments.
Aquest estiu hem tornat a estar junts. Tot és diferent. La malaltia ha fet estralls. Caminem de bracet. -Au, gira'm. No es recordava de tornar. La meva admiració per aquella gran persona augmenta cada dia. La terra ha quedat ben assaonada. Ara, ha de rumiar per recordar el nom dels néts.
Barret de palla, les mans escorxades pels jornals. La pell bruna i aspra, amb quatre tiges esblanqueïdes. Anava ben faixat. Manejar la dalla era dur.
Era cap de colla. Llaurava recte. Segava i garbellava quan tocava. El sol acabava de colrar les espigues. La terra, que tant estimava, quedava regada de suor i bons pensaments.
Aquest estiu hem tornat a estar junts. Tot és diferent. La malaltia ha fet estralls. Caminem de bracet. -Au, gira'm. No es recordava de tornar. La meva admiració per aquella gran persona augmenta cada dia. La terra ha quedat ben assaonada. Ara, ha de rumiar per recordar el nom dels néts.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «XLVI».
LA PELL DE BRAU
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada