EL CAMINAR DE LA CONSCIÈNCIA
MERCÈ AMAT I BALLESTER
Quin preu? La vida.
Si volies pagar-lo,
la salvaries. *
Una mirada, que camina i no defuig
el seguici de les hores enmig dels clarobscurs,
ens convida a acceptar tothora la juguesca
sense polir-ne les arestes per a no malbaratar-la,
com ho fan els somnis dins la nit
plens de l'alba que contenen els capvespres
en silenci i sense pressa.
Se'ns endú a viure.
Endins la densitat de la terra ens arrossega.
I, nosaltres, que som els caminants
i estem cansats,
i duem inscrita una nostàlgia inquieta
del paradís perdut a la consciència,
anem pressentint quin és l'últim camí
que atorga nom a tot i, a la fi, ens allibera.
o0O0o
* (Cita): Salvador Espriu. «Fragment XXXII».
FORMES I PARAULES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada