«En el silenci de la tarda»
Empar Sáez



                                          EN EL SILENCI DE LA TARDA
                                          EMPAR SÁEZ

                                          En el silenci de la tarda i el seu pas *
                                          s’adorm l’instant en el trànsit fugaç de l’ombra,
                                          en la llum que els ocells dispersen amb el seu cant.
                                          Hem heretat, però, la nit sense paraules,
                                          la pàgina buida del temps, les hores aspres,
                                          la set del pedregam.

                                          Hem vist com les aus volen sobre el mateix pany de mar,
                                          fan cercles sobre la mateixa roca malva
                                          i no van més enllà de l’aire buit d’enlloc.
                                          Fa dies que no plou.
                                          La pluja antiga resta en un minso bassal d’aigua
                                          on s’abeuren els ocells;
                                          un home vell s’ajup, en qualsevol carrer
                                          on la blava nit s’enfosca,
                                          i beu talment del mateix toll d’aigua.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «XXXV».
LLIBRE DE SINERA


3 comentaris:

  1. Molt ben expressat.
    Jo utilitzo la poesia com a mitja per treure quelcom que porto dintre el meu cervell, per dir en paraules més o menys transsudes, allò que no dic perquè no em deixen els engolidors de temps. És el meu mitja alliberador i compensador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Ferran i Adela, pels vostres comentaris. Una abraçada :))

      empar

      Elimina