«He caminat estances de la casa...»
Francesc Arnau i Chinchilla



HE CAMINAT ESTANCES DE LA CASA...
FRANCESC ARNAU I CHINCHILLA

He caminat estances de la casa
on la destral del temps no brilla mai *

i m’he sentit com un gat de pallissa,
o com un gos desnonat pel seu amo.
Un pardalet que no troba el seu niu
resta a mercè dels mussols i dels gats!
Jo desitjava una casa com aquesta,
amb un arbre frondós a la porta,
veure la mar abocat a la finestra,
i al corral, orientat al migjorn,
un reguitzell de cossiols amb geranis,
i uns quants arbres ombrívols i esvelts.
No ha pogut ser i visc en un piset
del meu carrer, el mateix on vaig nàixer,
on cal pujar carregat els dissabtes...
Ja canviarà la sort, si vol canviar,
o romandré per sempre en aquest lloc,
on he viscut tantes hores de joia,
on he escrit gairebé tots els meus versos,
i on he estimat Isabel i els meus fills.

o0O0o

* Cita de: “Poema II”
FINAL DEL LABERINT


1 comentari:

  1. Molt tendre i emotiu, molt adient Francesc! Felicitats pel poema.

    Ferran d'Armengol

    ResponElimina