«Alfaranja»
Josep Maria Repullés Pey



ALFARANJA
JOSEP MARIA REPULLÉS PEY

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un home sol... *

I ara es troba davant de tots amb la senyera onejant al vent. I pensa... La força d’aquest poble s’està diluint com quan la pluja cau sobre els castells de sorra de la platja. Cada pas ens han portat a pensar que hem perdut la nostra entitat, que la nostra història és un conte de fades escrita per fanàtics.

Quantes vegades s’haurà d’aixecar aquest poble d’entre les runes per tornar a començar de nou? Deixeu-nos ser d’una vegada!

I segueix somiant en el futur sense el menyspreu, vol que sàpiguen la nostra realitat, no les mitges mentides que llencen al vent per la confrontació. Molts són els que han lluitat per aconseguir-ho, han mort i les seves paraules s’han perdut en el vent, però sempre que hi hagi algú que estimi el nostre poble, hi haurà una paraula que ressonarà poderosa... Catalunya!

o0O0o

* Cita: Salvador Espriu. «XLVI». A: LA PELL DE BRAU

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada