«D'un futur ple de llum»
Ferran d'Armengol



D’UN FUTUR PLE DE LLUM
FERRAN D’ARMENGOL

     Baixats amb mancament tots els graons,* per hostes maldestres que juguen a bescanviar-nos l’oratge de la llar, restem empesos a caduques lleres on els bells mots fineixen sense alè.

     Mers figurants amb l’etern cant de promeses negligibles, són menats per un únic afany; que els ulls del demà ignorin les certeses viscudes ahir, i que en els onírics anhels de l’omissió, es perdi la petja irreconeixible del passat, per fondre’ns amb la parca, i els paranys descuidats de l’oblit.

     Mirant l’avenir, hem viscut fins el desmai la raó dels pares, deixar-se acorar sense brega ens farà perdre l’orgull d’unes arrels nuades pels sentiments. Cal oposar-se al silenci requerit a les aules ara, quan el sender ens mostra com retornar al cim, a la matriu.

     En reprendre el nostre camí adult, blasmarem l’absurda basarda que ens distorsiona el seny, i arribats al destí, jutjarem sense mancaments tots els esforços, i enfilant-nos en els darrers graons d’un futur ple de llum, cantarem als qui ja no hi són.

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. «Sentit a la manera d’Espriu».
El Minotaure i Teseu. EL CAMINANT I EL MUR


1 comentari:

  1. Quin relat tan poetic! M'ha costat molt d'entendre'l hi has depl parar bastanta atenció per copsar-lo! Et felicito per l'elecció!! :)

    ResponElimina