«Amb pas de reina»
Glòria Calafell



AMB PAS DE REINA
GLÒRIA CALAFELL

«Tu diràs, la caixa de la “Fragata” vols que no sigui de fusta bona?» *

     Sí. Vés tota la vida baixant escales i ara l’han de baixar dins d’un caixa, però. Sí, amb la caixa feta de fusta del vaixell la Fragata, on diuen que va conèixer l’home alt i fort de rulls ros-sos de qui sempre estigué enamorada. A que no ho sabies, oi? I saps que el marbrista... sí en Queló! Apa! No li diguis mitjacerilla, dona! Per bé que a mi no em fa peça; en Queló tampoc és un nyicris. És coix perquè de jove li va caure un bloc de marbre al peu... Bé deixa’m acabar, carai! Doncs, en Queló li esta un bust d’alabastre per a la tomba. No. Li ho fa perquè vol ell. Diuen que és la Tereseta de jove. Guapa és poc, dona, la Tereseta era una dona esplèndida. Tothom se la mirava, però ella tenia posat de reina. No es feia amb ningú, ni amb la meva padrina que la coneixia des que eren nenes... Xist... Calla que ara passa la caixa. Respecte!

o0O0o

* (Cita): Salvador Espriu. TERESETA-QUE-BAIXAVA-LES-ESCALES. CAPÍTOL V.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada